Monthly Archive for desembre, 2007

L’ultim dia de l’any a El Cairo

Ahir l’avio va sortir en retard de BCN i la pobra Emma em va estar esperant…

Avui, l’ultim dia de l’any, pel mati l’Emma ha anat a classe de’arab i jo he fet una caminata de 3 hores pel centre de  El caire.

Esta molt millor del que m’imaginava, al menys el centre. La gent va forca ben vestida, el carrers estan nets. Hi ha molt transit pero tampoc es nota que hi hagi massa polucio. Tambe deu ajudar el fet de que l’aire sigui sec i fresc.

El temps es perfecte, has d’anar sempre amb un jersei o una jaqueta.

Ara comprarem una mica de roba per anar minimament modats per l’ultim sopar de l’any.

MOLT BON ANY !!

YouTube, marketing viral e idiomas

Sclipo entendió que se podía hacer un negocio mezclando YouTube con la enseñanza, de manera divertida.
Otra posibilidad es colgar los videos formativos en YouTube, ayudarás a la comunidad y tu SEO se verá beneficiado.

Ahí va un video para repasar vuestras bases de Francés:

TV, Cine, Keaton, Auster

    No miro mai la tele. De fet, les que tenim no es veuen bé, ni estan ben sintonitzades, ni falta que ens fa.

La informació que necessito la obtinc de Internet, a l’igual que l’oci. Si hi ha algun programa a la tele que és digne de veure, segur que algú ja s’encarregat (o la pròpia emissora) de pujar-lo a YouTube.

Ahir després del sopar de revetlla de Nadal, vaig encendre la tele dels meus pares per ‘navegar’ (o ‘zappejar’) pels diferents canals. I vaig tornar a recordar lo dolenta que és. I el pitjor és que el contingut més pobre el feien a la tele pública (la Primera: un Raphael ple de liftings cantant amb Chenoa, Alaska,… no hay mal que por bien no venga, ja que al menys no estava el Jose Luís Moreno, que es troba a l’hospital després de l’estomacada que li van donar uns lladres a casa seva).

Al C33, feien un reportatge americà de Buster Keaton.

Quin personatge. És la vida real del la caiguda de l’estrella, de fet, el van proposar per un paper (suposo que el del criat) de ‘Sunset Boulevard’ (El crépusculo de los Dioses), per més deshonra del ja alcoholitzat, abandonat i oblidat Buster.

El que em va sorprendre era lo seriós que apareixia en totes les seves fotos de la seva vida privada. Inclús el dia de la seva boda, feia una cara de ‘cordero degollao’ que fa gairebé riure per exagerada. O potser, responia al que ell pensava, que si l’actor riu, el públic no. De fet, com els Marx, feia un humor refinat i intel·ligent que potser és més apreciat ara més que abans. També, com en Woody Allen, era més respectat a Europa que a USA. Abans de la seva mort, li van fer un homenatge a Cannes que ni ell no s’esperava.

També vaig pensar en lo molt semblant que és físicament en Buster Keaton i en Paul Auster, l’escriptor de Newark que  viu a Brooklyn (… i  de nou Brooklyn…).

Heu llegit el ‘LLibre de les Il·lusions’ (2002). En ell, Auster escriu sobre un actor dl cinema mut, oblidat anys després de triumfar a Hollywood. Es dedica, en la seva vida retirada a filmar a casa seva obres d’art, que després fer cremar el dia de la seva mort. L’art efímer, tant delicat i vulnerable com el celul·loide. Sóc un lector de Auster, i aquest llibre el recomano. Suposo que es va inspirar en Buster Keaton pel seu personatge de Hector Mann.

Ja tinc bitllet!

Ja ho tinc!

Barcelona to Cairo Sunday, 30. December 2007 14:50 – 19:55
Cairo to Barcelona Friday, 11. January 2008 10:05 – 13:45

Sé que són rentables i guanyen diners, però un ràpid anàlisis de les companyies de venda de viatges a internet:

- Ténen un 2% de marge sobre el preu del bitllet.

-  Es traguen tots els marrons que comporta la venda: servei al client, problemes de reserves, ….

- Al final, clients com jo, el que fan és comprar directament a la companyia aèria.  No cobren comissions (més enllà de les incloses en el bitllet) i saps que si hi ha algun problema, no hi ha intermediaris per passar-se la culpa de una reserva mal feta  -com ha sigut el cas de Atrapalo.com-.

Al final, les webs de viatges només m’han servit de comparació i per decidir la compra. Com les webs de comparació de preus (kelkoo.com, ciao.com) o com moltes de les webs corporatives, que són informatives però no comercials.

La asincronia dels emails

Aquest cap d’any el celebrem a El Cairo.
Trànquil.la…. El que passa és que els &#¿?¡!#$ de Atrapalo, han deixat perdre la reserva que tenia jo amb Alitalia. Els hi vaig enviar fotocopia de DNI; VISA i autorització signada però com que no treballen el cap de setmana, donc s avui s’han trobat que Alitalia havia cancel.lat la reserva.

Si hagués anat a l’oficina de viatges, potser sí que hagués fet cues, potser sí que no hagués pogut comparar preus amb altres agències, m’hagués hagut de desplaçar i les comissions haguéssin sigut més altes, però almenys hagués tingut la seguretat de sortir amb el bitllet confirmat.

És la avantatge que té la comunicació síncrona (parlar amb la persona al davant), que tens resposta a l’acte, positiva o negativa. El que té bo la comunicació asíncrona (els emails per exemple) tens el missatge immediatament però pots respondre més tard.

En el meu cas actual però, això ha sigut la causa de perdre una reserva de vol.

Sortosament, hi ha altres vols ;) però he de tornar a començar la compra….

Peli de diumenge a la tarda.

Ocen’s eleven (2001), remake de la del mateix nom de 1961 amb les grans estrelles del moment, crooners de Las Vegas (Frank Sinatra, Dean Martin, Sammy Davis Jr).

La peli és menys arriscada que la trama que explica, i és que rodar una peli amb tantes estrelles de Hollywood fa que no hi hagi risc, s’intenti arribar a un compromís qualitat / comercial per que tothom surti content.

Ariadna, dia 1.

Ahir va néixer la meva nebodeta i fillola !

L’Ariadna Capdevila i Bertran, filla de Daniel i Carla, va néixer el 21 de Desembre de 2007 a les 3am i pesava 3,45 Kg (molt sembla ser per una nena).

És preciosa, com podeu veure a les fotos que vaig fer.

La seva germaneta, la Carolina de 3 anys, també està contenta.

The Squid and the Whale (2005) – Noah Baumbach

Peli de drama familiar de cine independent americà. Aquí traduïda com una Una Historia de Brooklyn.

Com la majoria de títols traduïts, són pitjors que els originals però en aquest cas és més explicatiu que l’original.

Parla de l’incomunicació conjugal, divorci amb fills, dificultats dels fills degut per un cantó al divorci dels pares, per un altre per estar en una edat ja per sí difícil, l’adolescencia.

Idees que transmet la peli: Iniciació del sexe en la pubertat, els pares com referent: social, cultural, sexual, …, Complexe de Edip del fill gran, fracàs professional i familiar, responsabilitat paternal, responsabilitat filial (n’hi ha? i és possible ser equitatiu amb el pare i la mare en cas de divorci o has de decidir com a fill?), realització com a persona independentment de la dedicació als fills. Ús dels fills com a pont comunicatiu amb la parella.

En un altre ordre de coses: Passa a Brooklyn, lloc on m’agradaria anar a viure. Amb la debilitat del dòlar, ara és el moment. He estat dos cops a NYC, un fa 18 anys i l’altre fa 2. El primer de visita de ‘highlights’ i la segona més tranquil·la encara que només de dos dies. Em va encantar estar a Manhattan, passejar pels seus carrers era com passejar-se pel més gran plató de cine del món. L’imatge del ‘skyline’ des del pont de Brooklyn no se m’oblidarà. Gràcies Marta per acollir-nos a casa teva a Manhattan! Sé que hi tornaré qualsevol dia…

Justament avui sopant amb el Daniel, el meu germà, parlavem de ‘Manhattan Sur’ (The Year of the Dragon, Michael Cimino, 1985) i de Cimino, un director ja gairebé oblidat encara que va dirigir una de les millors pelis -i de les més dures- que recordo, ‘The Dear Hunter’ ( El cazador, 1978). M’explicava el Daniel que Cimino va enfonsar a una productora per fer una peli cara i sense èxit de ‘taquilla’, La puerta del cielo (1980).

NOTA de Filmaffinity: Paradigma del fracaso de una productora, pues hundió a la United Artists -UA-, que fue comprada al año siguiente por la Metro-Goldwyn-Mayer -MGM-.

Informe personal del Samsung i320

Al final lo he devuelto.

Yo lo que quería no era cambiar de móbil, era una manera fácil de escribir notas, en cualquier lado, para luego, tratarlas, completarlas, ordenarlas. Pensé que un aparato con teclado QWERTY, como el de los ordenadores, me sería mucho más fácil y ágil. Y así fué. El escribir en un SAMSUNG i320 es muy  fácil pero solo puedes escribir emails. No puedes tomar notas, ni escribir en un procesador de textos, ni nada. Tiene todos los complementos de agenda, calendario, alarma, incluso cámara con flash, pero los contras han superado a los pros para mí. Acostumbrado a un móvil NOKIA, la navegación por los menús del Samsung es caótica, siempre volviendo al inicio, la configuración complicada (aún más si en el PC tienes Vista). Los contactos se quejaban de que no contestaba al teléfono y aún no sé cuando llamaron, ni lo oí ni veo rastro de la llamada.

Vamos, que sigo con mi NOKIA senzillote y fiable. Ya miraré un Pocket PC para usarlo como agenda y tomar mis notas. À plus.

Downgrading de Vista a XP

… back to the roots, the ol’ good times…

Mai havia estat tant content de veure el logo de l’XP i la musiqueta d’inici….tirolinininini…

Desde Febrer, quan em vaig comprar aquest PC que no havia estat tan content d’ell. És un portàtil Acer 9300, que vé de sèrie amb WindowsVista. Al principi fa gràcia, però què lent que va! Els programes no estan preparats per córrer sobre Vista, xucla tots els recursos,… vaja una decepció. Per mandra per un cantó i per quee pogut anar treballant en paral·lel amb Macs, no havia fet el pas per fer el ‘downgrading’ (paraula que s’haurà inventat junt amb el Vista). Finalmen, després d’atacs de malware (que m’ha entrat fins els servidors de les webs), d’incompatibilitats amb aplicacions, i per no poder configurar l’Outlook per que es sincronitzi amb el meu nou telèfon, doncs m’he decidit.

He fet un backup, baixat els drivers per XP i ja està. Més fàcil i ràpid del que em pensava.

Diuen que MS et valida la llicència de XP si tens la de Vista. I sinó, tant se val…

No és simptomàtic que la cerca ‘remove vista’ tingui 1.900.000 entrades a Google?