…llega Olivia.
Monthly Archive for gener, 2010
Para no complicarse la vida.
Se puede repintar sin buscar aquel resto de pintura que ¡uy! tiramos.
Es el más universal y el que encontrarás siempre.
Es el más barato.
Es el más limpio, el más higiénico. La suciedad se delata.
L'Emma ja va començar fa algunes setmanes el curs de pre-part.
Bàsicament consisteix en exercicis gimnàstics (respiració, moviments de pelvis, etc.) per preparar-se per la dil·latació del coll de l'úter quan el part s'apropi.
No sé si és per falta d'espai físic o per altres raons, però les parelles no hi assistim. Només hi ha dos sessions del curs a les que ens deixen participar als futurs pares: el part i la lactància.
Ahir vem anar a la sessió sobre el part. Molt interessant. Érem quatre parelles i la 'mestra' ens va explicar tot el procés en detall, des de les primeres contraccions fins la fase de post-part.
Em va agradar que molts dels consells que donava éren contraris a la pràctica habitual (al menys a Espanya) i ens incitava a reclamar als metges i llevadores les nostres preferències. Per les converses que tinc amb diversa gent, me n'adono que quan es parla de "part natural" la majoria de la gent pensa en en un part sense cap tipus d'anestèsia.
I no es tracta d'això. Un part natural no és simplement no injectar l'epidural (de fet, l'Emma voldrà en principi algun tipus de anestèsia).
El tema és que et deixin dil·latar naturalment (no amb injeccions d'oxitocines), que intentin no tallar (episiotomia), que et donin el nen inmediatament i sempre estigui amb la mare (és important per la lactància), que tallin el cordó umbilical quan deixi de bategar, que no comencin a netejar-lo, perfumar-lo i no se l'enduguin dues hores, …
És important que et deixin escollir la millor postura per parir. No està clar quina és la millor postura, deu dependre de la mare, però el que és segur és que la postura més comuna als hospitals és la pitjor pel part, i la menys natural, el que passa és que és la més còmode pel metge. Els parts naturals no són la pràctica habitual a Espanya, i no ho acabo d'entendre. Crec però, que cada cop hi ha més gent conscienciada i que cada cop els futurs pares ténen més clar que un part es pot fer de moltes maneres i que s'han d'informar i prendre partit. Com a tot a la vida, els metges intenten fer-ho de la manera més segura per a ells. Nota: els ginecòlegs són la especialització mèdica més demandada judicialment després dels cirurgians plàstics. A Espanya, els parts són operacions clíniques, no tractats com una cosa natural, íntima i sentimental. Segons la Wikipedia, en referència a la pràctica de les cesàrees:
Bàsicament consisteix en exercicis gimnàstics (respiració, moviments de pelvis, etc.) per preparar-se per la dil·latació del coll de l'úter quan el part s'apropi.
No sé si és per falta d'espai físic o per altres raons, però les parelles no hi assistim. Només hi ha dos sessions del curs a les que ens deixen participar als futurs pares: el part i la lactància.
Ahir vem anar a la sessió sobre el part. Molt interessant. Érem quatre parelles i la 'mestra' ens va explicar tot el procés en detall, des de les primeres contraccions fins la fase de post-part.
Em va agradar que molts dels consells que donava éren contraris a la pràctica habitual (al menys a Espanya) i ens incitava a reclamar als metges i llevadores les nostres preferències. Per les converses que tinc amb diversa gent, me n'adono que quan es parla de "part natural" la majoria de la gent pensa en en un part sense cap tipus d'anestèsia.
I no es tracta d'això. Un part natural no és simplement no injectar l'epidural (de fet, l'Emma voldrà en principi algun tipus de anestèsia).
El tema és que et deixin dil·latar naturalment (no amb injeccions d'oxitocines), que intentin no tallar (episiotomia), que et donin el nen inmediatament i sempre estigui amb la mare (és important per la lactància), que tallin el cordó umbilical quan deixi de bategar, que no comencin a netejar-lo, perfumar-lo i no se l'enduguin dues hores, …
És important que et deixin escollir la millor postura per parir. No està clar quina és la millor postura, deu dependre de la mare, però el que és segur és que la postura més comuna als hospitals és la pitjor pel part, i la menys natural, el que passa és que és la més còmode pel metge. Els parts naturals no són la pràctica habitual a Espanya, i no ho acabo d'entendre. Crec però, que cada cop hi ha més gent conscienciada i que cada cop els futurs pares ténen més clar que un part es pot fer de moltes maneres i que s'han d'informar i prendre partit. Com a tot a la vida, els metges intenten fer-ho de la manera més segura per a ells. Nota: els ginecòlegs són la especialització mèdica més demandada judicialment després dels cirurgians plàstics. A Espanya, els parts són operacions clíniques, no tractats com una cosa natural, íntima i sentimental. Segons la Wikipedia, en referència a la pràctica de les cesàrees:
En la sociedad occidental de los países desarrollados el nacimiento de un niño se ha medicalizado hasta extremos peligrosos, donde el énfasis se sitúa en obtener un bebé sano a cualquier precio y donde se tiende a la práctica cada vez más frecuente de nacimientos por cesárea.
El parto es concebido por ciertos elementos de la sociedad como un proceso doloroso, casi como una enfermedad, cuando es un proceso fisiológico en el que puede aparecer el dolor. Existe tanto pánico al dolor, que la raquianestesia (anestesia epidural) es un acto médico cada vez más frecuente en los partos del mundo occidental.
- Maleïda crisi. S’acaba la temporada de rebaixes i encara no ens hem
tret de sobre els jerseis.
- I són tan lletjos que no semblen ni d’aquesta temporada. Ja veuràs
com no els vendrem, Pacu.
- Sí, però ja no podem pas rebaixar-los més. Ja estan a preu de cost !
- A preu de cost? Però si a la tenda dels ‘xinos’ ténen jerseis a la
meitat de preu. Com s’ho fa aquesta gentussa?
- Amb nens treballant esclavitzats a les fàbriques, Montse. Pobrets.
Això aquí no ho fem pas. Si ho féssim, també podríem gairebé
regalar-los, els jerseis dels collons.
- Saps què? Que se sàpiga que són d’aquí els jerseis. Ja veuràs com
els vendrem. Els catalans de veritat ho sabran apreciar.
- Sí, com la Llet Nostra o les galetes Birba, ben nostrat, ben
nostrat. Això és el que en diuen màrqueting Montse ! Ets un sol, reina
!
- I aquest que està fet a Valdemoro?
- Fot-li “Hecho en España”, tu, que algun nano fatxa ens el comprarà,
ja veuràs.
- Som-hi!
- Però realment tu, collons de “xinos”, coi.
En la foto (feta per en Josep): Luis Manuel, president de les Jornades Gastronòmiques, David i un servidor.
Si fas la cerca "españoles casados con bolivianas" al Youtube et sortirà com a primer resultat aquest video: El español casado con una boliviana es David Acera, gran amigo nuestro y su esposa es Moira. El 20 de Septiembre pasado asistimos junto con David y su familia a la fiesta de la comunidad cruceña en Catalunya. Moira es originaria de Santa Cruz de la Sierra (una región de Bolivia) celebraba su gran fiesta en el parque de la Trinitat. Recordábamos ayer el evento, durante nuestra ya tradicional "Jornada Gastronòmica", que ayer cumplía su catorceaba edición. El David sempre té anècdotes de les que et pixes de riure, com per exemple, quan va haver de pagar 'la mordida' a un fiscal per conduïr begut a Bolivia, o quan cantava 'El Torito Guapo"d'El Fary pels carrers de Linköping, a Suècia, a menys 10 graus sota zero i amb la camisa descordada.
"Qui m'espera més enllà del mar Amniòtic ?" rumiava l'Alulivia
Aquest dibuix és del fantàstic dibuixant de còmics Craig Thompson. El personatge és en Chunky Rice, per a mi, l'Alulivia.
Vaig descobrir Thompson a través de la seva gran creació "Blankets" (2003), una de les millors novel·les gràfiques que m'han caigut a les mans. És un còmic de 400 pàgines que no podràs deixar de llegir.
Anys abans, al 1999, va publicar, "Good-bye, Chunky Rice", un conte sobre el pobre Chunky Rice, sobre el dolor i la nostalgia de separar-se de l'amic per embarcar-se en noves aventures, mar endins.
Loquillo ha grabado de nuevo El hombre de negro. Esta vez se ha rodeado de sus amigos, Andrés Calamaro, Enrique Bunbury y Jaime Urrutia. Dirigido por Daniel Etura.
Als 80, érem grans seguidors del Loquillo & Sabino Méndez, Gabinete Caligari (Jaime Urrutia), Duncan Dhu (la primera època), BB sin sed, La Frontera, Los Rebeldes, Tijuana in Blue, Los Ronaldos, Kortatu,etc. i també, Mano Negra, Andrés Calamaro, Vaya Con Dios, Pixies, Lou Reed, R'n'R clàssic, rock dels 60's & 70's (des de Led Zep, The Clash fins a Bob Marley, massa llarg seria citar tots els noms), …
Aquests vídeo m'ha fet tornar a aquella època.Decepcionados por nuestro ginecólogo actual, estábamos buscando en Barcelona un ginecólogo que nos guiara para tener un parto natural (que parece que sea lo menos natural en España, a diferencia de los países escandinavos).
Encontramos a la Dra Carme Guasch, nos hemos sentido escuchados, entendidos y finalmente aliviados.
Tenemos la suerte de que la Dra Guasch está incluída en el cuadro médico de nuestra compañía de seguro médico (DKV) y que a poco que consultes sobre partos naturales en Barcelona, verás su nombre numerosas veces mencionado, con muy buenos comentarios. También hemos fijado hoy la clínica donde nacerá Olivia.
Olivia nacerá en el Clínica Corachán, en Pedralbes, según las tablas, el 4 de marzo.
También yo nací en primavera, en Barcelona… ¡¡ y en la Clínica Corachán !!
Pero de eso hace ya 36 años…
Encontramos a la Dra Carme Guasch, nos hemos sentido escuchados, entendidos y finalmente aliviados.
Tenemos la suerte de que la Dra Guasch está incluída en el cuadro médico de nuestra compañía de seguro médico (DKV) y que a poco que consultes sobre partos naturales en Barcelona, verás su nombre numerosas veces mencionado, con muy buenos comentarios. También hemos fijado hoy la clínica donde nacerá Olivia.
Olivia nacerá en el Clínica Corachán, en Pedralbes, según las tablas, el 4 de marzo.
También yo nací en primavera, en Barcelona… ¡¡ y en la Clínica Corachán !!
Pero de eso hace ya 36 años…
Eduardo Mendoza tiene dos registros, simplificando, el serio y humorístico.
"El asombroso viaje de Pomponio Flato" lo enmarcaría en el de humorístico o 'novela ligera' usando el nombre de una de sus otras novelas.
Pomponio Flato recuerda al personaje (sin nombre) arrabalero y pícaro de sus legendarias novelas "El misterio de la cripta embrujada" y "El laberinto de las aceitunas" pero a diferencia de aquél, Pomponio vive en el Israel del siglo I, y en el argumento de su estrambóticas peripecias, Mendoza le hace conocer a María, José y al niño Jesús.
Reir igual no reirás a mandíbula batiente pero lo que es seguro es que el inteligente humor de Mendoza te hará, como mínimo, sonreir.
Comentaris recents