Foto: Ignasi Capdevila a Metro: Berri-UQàM (Montréal) : Cap lletra, només un logo i una imatge evocativa. Igual que Nike i el seu swoosh.
A mi, les grans marques em fan ràbia. Les empreses, com els partits polítics, quan es fan grans es desvirtuen i perden el seu discurs original. I com els partits polítics, massa temps al poder fa que se’ls hi pugi l’èxit al cap.
Apple, com Google, és una fantàstica empresa, però ja comencen a ser massa grans. Apple no para de créixer, cada trimestre facturen més, aquest any ja han doblat els ingressos de l’any passat, gràcies al nou iPhone i al cobrament de totes les comandes de l’iPad. Per mi el secret del seu èxit es basa en el disseny, l’usabilitat, l’innovació i el màrketing.
Però l’Steve Jobs no deixa de ser un personatge que, tot i sent un geni empresarial, cada dia és més soberbi. Microsoft no va inventar el S.O. basat en finestretes (tampoc ho va inventar Apple, sinó Xerox) però va ser Bill Gates qui va ser el primer en fer-ho popular, creant un standard, divulgant ràpidament i globalment el S.O. Windows (gràcies a la facilitat consentida de piratejar-lo, tot s’ha de dir). De la mateixa manera, Apple no va inventar els aparells de mp3 portàtils, ni els mòbils inteligents, ni els tablets, però ha sigut el que ha creat el referent. I de la mateixa manera que la força de Windows és la standarització del sistema, la força de l’iPhone són les Apps.
Però crec que Apple està disfrutant de les rendes del “first mover” i continuarà tenint l’avantatge competitiva temporal que aquest fet li permet mentre no arribi una competència seriosa. I crec que ja s’apropa. Ja es venen més mòbils amb Android que iPhones i els tablets de la competència aviat estaran al mercat. El App Market de Android té cada dia més aplicacions.
Crec que els sistemes oberts han de triomfar sobre els tancats.
Bé, el que dius és si més no, discutible. Tot i que comparteixo la part de sobèrbia al respecte d’Apple … La veritat que en un món on les avantatges competitives són totalment difuminades en molt poc temps, té molt mèrit ser capaç de mantenir-se adalt, tenint en compte el tamany i la aferrissada competència al sector electrònic de consum. Ja no parlem de sistemes oberts o tancats, sinó d’integració VS. Fragmentació.
No m’agradava el control afèrrim que Apple feia del seu AppStore, encara que últimament han alleugerat prou els processos de releases per a programadors.
Segurament Android acabarà sent el primer, encara que penso que els que guanyen són els usuaris amb sistemes cada vegada amb més usabilitat i aplicacions disponibles.
Au i dó
MAG
Gràcies per participar M-A !!
Ja sé que ets un “maquero” de pro. De fet, tu, com molts d’altres, sou fidels a la marca. A mi em costa veure les avantatges però bé es veritat que tampoc soc un home de Windows. Primer, crec que la dualitat PC-MAC no existeix. O almenys no per a mi. Per a mi hi ha un tercer protagonista, Google. Jo faig servir Windows per entrar al browser, i poc més. L’email (gmail) i Google Docs són les meves eines principals. També faig servir molt Android.
Sobre el que dius: “els que guanyen són els usuaris amb sistemes cada vegada amb més usabilitat i aplicacions disponibles” hi estic d’acord. I crec que apunta cap a un domini cada cop més clar de Android. Android serà potser el futur Windows i Apple seguirà sent Apple, un sistema tancat propietari.
Bona reflexió mon cher