L'Emma ja va començar fa algunes setmanes el curs de pre-part.
Bàsicament consisteix en exercicis gimnàstics (respiració, moviments de pelvis, etc.) per preparar-se per la dil·latació del coll de l'úter quan el part s'apropi.
No sé si és per falta d'espai físic o per altres raons, però les parelles no hi assistim. Només hi ha dos sessions del curs a les que ens deixen participar als futurs pares: el part i la lactància.
Ahir vem anar a la sessió sobre el part. Molt interessant. Érem quatre parelles i la 'mestra' ens va explicar tot el procés en detall, des de les primeres contraccions fins la fase de post-part.
Em va agradar que molts dels consells que donava éren contraris a la pràctica habitual (al menys a Espanya) i ens incitava a reclamar als metges i llevadores les nostres preferències. Per les converses que tinc amb diversa gent, me n'adono que quan es parla de "part natural" la majoria de la gent pensa en en un part sense cap tipus d'anestèsia.
I no es tracta d'això. Un part natural no és simplement no injectar l'epidural (de fet, l'Emma voldrà en principi algun tipus de anestèsia).
El tema és que et deixin dil·latar naturalment (no amb injeccions d'oxitocines), que intentin no tallar (episiotomia), que et donin el nen inmediatament i sempre estigui amb la mare (és important per la lactància), que tallin el cordó umbilical quan deixi de bategar, que no comencin a netejar-lo, perfumar-lo i no se l'enduguin dues hores, …
És important que et deixin escollir la millor postura per parir. No està clar quina és la millor postura, deu dependre de la mare, però el que és segur és que la postura més comuna als hospitals és la pitjor pel part, i la menys natural, el que passa és que és la més còmode pel metge. Els parts naturals no són la pràctica habitual a Espanya, i no ho acabo d'entendre. Crec però, que cada cop hi ha més gent conscienciada i que cada cop els futurs pares ténen més clar que un part es pot fer de moltes maneres i que s'han d'informar i prendre partit. Com a tot a la vida, els metges intenten fer-ho de la manera més segura per a ells. Nota: els ginecòlegs són la especialització mèdica més demandada judicialment després dels cirurgians plàstics. A Espanya, els parts són operacions clíniques, no tractats com una cosa natural, íntima i sentimental. Segons la Wikipedia, en referència a la pràctica de les cesàrees:
Bàsicament consisteix en exercicis gimnàstics (respiració, moviments de pelvis, etc.) per preparar-se per la dil·latació del coll de l'úter quan el part s'apropi.
No sé si és per falta d'espai físic o per altres raons, però les parelles no hi assistim. Només hi ha dos sessions del curs a les que ens deixen participar als futurs pares: el part i la lactància.
Ahir vem anar a la sessió sobre el part. Molt interessant. Érem quatre parelles i la 'mestra' ens va explicar tot el procés en detall, des de les primeres contraccions fins la fase de post-part.
Em va agradar que molts dels consells que donava éren contraris a la pràctica habitual (al menys a Espanya) i ens incitava a reclamar als metges i llevadores les nostres preferències. Per les converses que tinc amb diversa gent, me n'adono que quan es parla de "part natural" la majoria de la gent pensa en en un part sense cap tipus d'anestèsia.
I no es tracta d'això. Un part natural no és simplement no injectar l'epidural (de fet, l'Emma voldrà en principi algun tipus de anestèsia).
El tema és que et deixin dil·latar naturalment (no amb injeccions d'oxitocines), que intentin no tallar (episiotomia), que et donin el nen inmediatament i sempre estigui amb la mare (és important per la lactància), que tallin el cordó umbilical quan deixi de bategar, que no comencin a netejar-lo, perfumar-lo i no se l'enduguin dues hores, …
És important que et deixin escollir la millor postura per parir. No està clar quina és la millor postura, deu dependre de la mare, però el que és segur és que la postura més comuna als hospitals és la pitjor pel part, i la menys natural, el que passa és que és la més còmode pel metge. Els parts naturals no són la pràctica habitual a Espanya, i no ho acabo d'entendre. Crec però, que cada cop hi ha més gent conscienciada i que cada cop els futurs pares ténen més clar que un part es pot fer de moltes maneres i que s'han d'informar i prendre partit. Com a tot a la vida, els metges intenten fer-ho de la manera més segura per a ells. Nota: els ginecòlegs són la especialització mèdica més demandada judicialment després dels cirurgians plàstics. A Espanya, els parts són operacions clíniques, no tractats com una cosa natural, íntima i sentimental. Segons la Wikipedia, en referència a la pràctica de les cesàrees:
En la sociedad occidental de los países desarrollados el nacimiento de un niño se ha medicalizado hasta extremos peligrosos, donde el énfasis se sitúa en obtener un bebé sano a cualquier precio y donde se tiende a la práctica cada vez más frecuente de nacimientos por cesárea.
El parto es concebido por ciertos elementos de la sociedad como un proceso doloroso, casi como una enfermedad, cuando es un proceso fisiológico en el que puede aparecer el dolor. Existe tanto pánico al dolor, que la raquianestesia (anestesia epidural) es un acto médico cada vez más frecuente en los partos del mundo occidental.
“els metges intenten fer-ho de la manera més segura per a ells.” – amb “manera segura” vols dir la manera en que saben fer-ho per la seva experiència personal / cultural? – Vull aclarir que existeixen metges -a Espanya també- que tenen experiència de parts naturals -o respectats- (com la nostra metgessa) i si el metge té la experiència i els coneixements d’això un part NO natural NO és la manera més segura ni per als metges ni per a les mares i els nens. És la manera més ràpida i, per tant, econòmica.
personalment crec que a espanya guadim d’una de les millors sanitats publiques del mon i en grandissima part , degut al l’altissim nivell dels seus metges/ses i infimers/res. a pocs hospitals privats rebràs l’atenció de tant personal sanitari i tant ben qualificats com als hospitals publics espanyols… i “gratis”…
el tema de les hormones i les cesarees si que es tira un gra massa pel directe pero sobre tot en casos de mares primerisses i la questió economica no es tal… ja que esperen dies sino setmanes per donals-hi occitocines ( de vegades la impaciencia és més dels pares que dels metges) . en casos de parts multiples, que ara son molt mes habituals (en el darrer any he tingut 3 amics amb bessonada) també és mes habitual perque el % de parts preamturs és més alt aixi com les dificultats…
es multipliquen les precaucions perque lo que lo que prima es la vida del nen i de la mare. no la seguretat professional del metge que sol estar molt ben coberta per col·legis i administració publica.
per altre banda si el nen o la mare moren durant el part m’agradaria saber fins a quin punt avui per avui els familiars estan disposats a assumir alló com part de la casuistica natural del part -i aixo que fins ara no estavem en un pais amb la tradició pleitaria dels usa-. es clar que la mortalitat es baixa pero un part es quelcom un xic mes perillos que segons quin tipus d’intervencions quirurgiques que ningu es planteja puguin ser perilloses.
jo estic també contra els tractaments farmacologics i la majoria de metges de familia recepten medicaments de baix impacte farmacologic…es a dir, de efecto placebo. sobre tot els pediatres. pero passa que de vegades els pares es queden mes tranquils si els hi receptes quelcom per la grip i no que’ls hi diguis que nomes cal que hidratin be el nen que ja li passarà…
el part natural dels nostres besavis neardertals i homo sapiens es feia de peu i deixant caure el nen entre les cames.
en fi, jo crec que està bé cadascú escolleixi segons les seves creences com ha de tenir els seus nens. també crec que de vegades els professionals de la salut saben molt millor que nosaltres el que es porten entre mans.
Estem d’acord.
La sanitat pública d’Espanya és molt bona,i nosaltres no parlem de parts estrictament naturals.
Però cada cop més clíniques espanyoles s’estan canviant; tirant cap a parts més respectats o fisiològics com el que volem nosaltres- ja no dic “naturals” perquè obviament fa pensar en un part sense la presència de bons professionals i no es tracta d’això- S’està canviant perquè s’ha vist una millora sanitària molt important.
Es tracta de detalls com la postura, la dilatació etc. que realment s’hauria de millorar.I no cal fer-ho com els neandertals -encara que sigui una bona opció si tot va bé.
Reconec que la meva insistència per un part del tipus que estic parlant -a una clínica, amb professionals, però amb detalls fisiològics diferents als habituals d’aqui- és bastant personal i té molt a veure amb que sóc sueca i és el protocol rutinari d’allà, -la cultura personal mai és tan evident com en aquestes situacions.
No obstant això,la sanitat pública de Suècia se sembla molt a l’espanyola, ,- gratuïta i de bona qualitat-, i en alguns punts l’Espanyola supera la de Suècia.
Però justament quant als parts, moltes dones espanyoles volen lo mateix que jo, i les clíniques espanyoles han començat a considerar protocols de parts com els que tenen a Suècia, Holanda, Alemanya etc. Hi ha diverses escoles a Espanya però sobretot- la (no tan) vella i no natural, i la (bastant) moderna i més fisiològica,
– la vella encara és l’habitual.
Però les clíniques públiques són les que més tiren cap als parts “naturals” -respectats- mentres que les privades no. ( -i tb tenen un porcentatge encara més alt de p.e cesàries). Es guanya molts diners amb un part, i més si es fa ràpid – crec que allò sí és un tema económic, en part al menys.
Encara que sí, moltes vegades són els pares els que ho prefereixen així…
Jo pariré a la clínica Corachán amb un equip amb experiéncia de parts un pel més naturals… Segurament utilitzarem l’Epidural”Walking” que permet que la mare es mogui (la normal li paralitza mig cos) i evitarem l’episotiomia si és possible. (no com el nostre primer metge que sempre ho fa)
– Però si realment cal l’epi, o una cesària, obviament es farà. Aquelles són decisions dels que saben, els professionals, és clar.
Quant a utilitzar oxitocina per a provocar el part – és cert que les mares primerisses normalment tarden més i que a vegades cal ( o la mare demana)fer-ho.
Però en aquest contexte es tracta d’en què moment s’utilitza si el part -la dilatació- ja ha començat naturalment.
un exemple: Moltes vegades es posa l’hormona quan les contraccions són massa fluixes i/o la mare no dilata bé. S’ha de fer per al bé del nen. Bé. Però s’ha vist que això mateix es pot resoldre col·locant la mare en una altra posició -el que passa és que no es pot fer si la mare està paralitzada de l’Epidural clàssica – i l’oxitocina que llavors es posa pot fer que les contraccions siguin massa fortes (que normalment passa amb les contraccions artificials) per al benestar del nen… i llavors cal fer una cesària…
-Operació que es podria haver evitat amb una altra postura-
A països com Suècia, com a resultat d’evitar o només canviar el tipus d’Epidural i l’ús innecessari d’hormones, la quantitat de cesàries van baixar notablement. Sense jugar amb la vida de les mares o els nens, -al contrari amb menys riscs.
El problema que veig és que normalment ni s’informa de les alternatives que existeixen -el nostre primer metge ni en volia parlar. (l’Epidural és un exemple entre altres)
El nivell de la sanitat Espanyola és molt bona però també és millorable.
De fet s’està millorant.
Pero va lent.
Cal dir que si l’equip mèdic mai ha treballat amb altres tècniques, lo millor per a les mares i els nens serà que es faci com sempre s’ha fet -amb la experiència que cal.
Jo, personalment, estic contenta i més tranquila ara que tinc les alternatives que tinc, – que no tenia abans amb l’altre equip- i perque aquelles alternatives ara s’estan introduint poc a poc a la sanitat Espanyola; pública i privada.
Per això, podria haver escrit aquestes paraules jo mateixa;):
“en fi, jo crec que està bé cadascú escolleixi segons les seves creences com ha de tenir els seus nens. també crec que de vegades els professionals de la salut saben molt millor que nosaltres el que es porten entre mans”
Ara paro, encara que ni he començat amb el que passa després del part…:-)
ja parlem quan hagi nascut la petita, que al final lo més important és que ella estigui bé:-)
si dona si. Bon courage i nos veiem , amb una mica de sort , amb l’olivia i sa mare cansades pero felices ,O)
petons des de tenerife
jp