Fa unes setmanes, vaig anar a Sant Adrià, convidat per Carme, monitora d’un esplai de Càritas de Sant Roc (Badalona).
Volia que els nois de l’esplai coneguéssin l’associació Parlacatala.org i que els hi fés una breu presentació.
Els nois d’uns 14 anys eren:

• Tamoor (de Pakistan), a casa parla kashmiri.
• Saraba o Bakary (de Gambia), a casa parla mandinga.
• Ilias (de Marroc). A casa parla àrab marroquí,però també parla àrab clàssic, anglès, francès, castellà i català.

Vem tenir una conversa la mar d’interessant i em vaig sobtar del seu grau d’integració.

A les taules estan escrits els noms dels altres alumnes de la classe. Són força descriptius de la realitat social de Catalunya, o almenys a alguns barris perifèrics de Barcelona:
Muqtasid, Soufian, Sohail, Jiayun, Anjum, Basilia, Marda, Ali, Francisco Amaya, Lolo Cortés. Inclús els de nom espanyol, suposo que són de minories ètniques, essent Amaya i Cortés cognoms típicament gitanos i com em van confirmar els nois.