L'arribada va ser estressant. Amb una nena de cinc mesos, dues gates i totes les maletes d'una mudança no és fàcil moure's.
El control de seguretat a l'aeroport del Prat va ser caòtica. Primer, has de passar tu per l'arc de seguretat. després has de treure el bebè del cotxet i passar amb ell per l'arc. Però amb el nen en braços, has de desmuntar el cotxet i passar-lo pels raigs-X. A tot això, has d'afegir que t'has de descalçar. Si tens ordinadors (en teníem dos), els has de passar pels raigs-X en una safata separada, igual que els mòbils i monedes. Però això no és tot: les gates!! Les gates ja estaven histèriques pels nervis del viatge i per estar tancades en gàbies. Per passar la seguretat, has de treure les gates de la gàbia i passar amb les gates als braços per l'arc de seguretat i la gàbia pels raigs-X. La hòstia. Al final, amb tot el caos que vem crear amb el cotxet, la nena i les gates, una gata (la Boleta) va passar pels raigs-X dins de la seva caixa !! El tipus de seguretat ens va dir (per tranquil·litzar-nos) que passar 40 cops per la màquina equival als efectes d'una radiografia de raigs-X. Pobra Boleta. El que controlava es fotre un ensurt quan va veure a la seva pantalla un sac d'ossos en forma de gat dins de la màquina.
Per acabar-ho d'adobar, a l'avió, ens van donar un seients al passadís d'emergència, on no es poden tenir ni bebès ni coses als peus. I no era educat demanar-li a un altre passatger de tenir dues gates histèriques als peus. A més el xaval del seient de darrera era al·lèrgic als gats. Finalment vem canviar seient amb unes noies simpàtiques.
Les gates encara que estaven una mica sedades (amb mitja pastilleta que vem comprar a un veterinari) estaven miolant una bona estona i inclús van tenir alguna incontinència gàstrica (no entraré en detalls) que feia vergonya aliena (o pròpia).
Sort que era un vol directe. Però de 8 hores!
A l'arribada a Montréal, duanes i immigració amb equivocacions burocràtiques incloses. Després els papers per l'importació de gates i finalment (després d'unes dues hores de tràmits) agafem un taxi que permetia portar animals.
Canadà a la vista ! L'Atlàntic i Europa queden enrere!
Omplint els papers d'immigració a l'avió.
L'Olivia petita, sempre contenta.
Per acabar-ho d'adobar, a l'avió, ens van donar un seients al passadís d'emergència, on no es poden tenir ni bebès ni coses als peus. I no era educat demanar-li a un altre passatger de tenir dues gates histèriques als peus. A més el xaval del seient de darrera era al·lèrgic als gats. Finalment vem canviar seient amb unes noies simpàtiques.
Les gates encara que estaven una mica sedades (amb mitja pastilleta que vem comprar a un veterinari) estaven miolant una bona estona i inclús van tenir alguna incontinència gàstrica (no entraré en detalls) que feia vergonya aliena (o pròpia).
Sort que era un vol directe. Però de 8 hores!
A l'arribada a Montréal, duanes i immigració amb equivocacions burocràtiques incloses. Després els papers per l'importació de gates i finalment (després d'unes dues hores de tràmits) agafem un taxi que permetia portar animals.
Canadà a la vista ! L'Atlàntic i Europa queden enrere!
Omplint els papers d'immigració a l'avió.
L'Olivia petita, sempre contenta.