Le pendu de Saint-Pholien – Simenon – 1977

Le_pendu_de_Saint-Pholien/ Simenon era un fora de sèrie. Era un escriptor tant prolífic que va esciure més de 200 novel·les, 75 del Maigret. Podia arribar a escriure més de 70 pàgines per dia. Tot ho feia amb molta intensitat.

Té una narrativa molt àgil, que enganxa des de la primera pàgina, amb un parell de línies fa una descripció d’un personatge tan acurada que ja te l’imagines, exterior i interiorment. Com els grans dibuixants o retratistes, que amb dos traços representen l’essència del que volen representar.

No és una novel·la massa extensa, però per què allargar-la? No és millor que n’escrigui una altra?

Em fa pensar en un altre escriptor molt admirat per mi, Asimov: prolífic, imaginatiu, genial.