El Fòrum, anys després de l’esdeveniment que el va veure néixer, és un espai que per un cantó entristeix, com entristeixen els parcs d’atraccions buits o els teatres abandonats (aneu a l’Arnau, al Paral·lel i sabreu a què em refereixo). Per l’altre cantó té la bellesa de l’espai obert, les construccions grandioses, com quan passegeu per runes gregues, i sobretot, com les runes maies de Tulum, la majestuositat de la vista al mar. Un dia de pluja l’enmarca dins d’una àurea melanconiosa.