No érem masses però suficients -Franck, Sònia, Dani, Caro, Nayana, Emma i jo-.
Cadascú va comprar menjar i beguda i entre tots vem cuinar un sopar a la cuina de la Caro.
Aperitiu complet, amb un brie trofat excel·lent, amanides, "dumplings" asiàtics que va preparar el Dani… Jo vaig fer una pota de cabrit al forn seguint les instruccions del carnisser de La Boqueria.Va quedar boníssima encara que vaig haver-la de passar per la paella al veure que la part interior havia quedat un pèl massa crua. L'emperador al forn em va quedar massa cuit, ho sento pels vegetarians a taula !
El postre que havíen preparat el Franck i la Sònia era una autèntica bomba de xocolata: 800 grams de xocolata negra amb gemmes d'ou, amb un fons de pasta brisa i gelatina de taronja per sobre. Uau.
Per primer cop en molts anys, vam acabar de sopar abans de les dotze campanades. Cava i "cotilló".
La música ja no funciona ni en CD's ni en col·leccions de MP3. Ara es fan "YouTube parties": un ordinador, bons altaveus i internet. Cadascú escull els seus 'hits' preferits i ja està.La tradició que teníem entre els meus amics de fer un "CD de Cap d'any" amb una cançó escollida per cadascú sembla que s'ha acabat. De fet, sembla que el CD musical ja està mig mort. Ara tots tenim aparells de mp3 o el mòbil amb mp3.
