– Maleïda crisi. S’acaba la temporada de rebaixes i encara no ens hem
tret de sobre els jerseis.
– I són tan lletjos que no semblen ni d’aquesta temporada. Ja veuràs
com no els vendrem, Pacu.
– Sí, però ja no podem pas rebaixar-los més. Ja estan a preu de cost !
– A preu de cost? Però si a la tenda dels ‘xinos’ ténen jerseis a la
meitat de preu. Com s’ho fa aquesta gentussa?
– Amb nens treballant esclavitzats a les fàbriques, Montse. Pobrets.
Això aquí no ho fem pas. Si ho féssim, també podríem gairebé
regalar-los, els jerseis dels collons.
– Saps què? Que se sàpiga que són d’aquí els jerseis. Ja veuràs com
els vendrem. Els catalans de veritat ho sabran apreciar.
– Sí, com la Llet Nostra o les galetes Birba, ben nostrat, ben
nostrat. Això és el que en diuen màrqueting Montse ! Ets un sol, reina
!
– I aquest que està fet a Valdemoro?
– Fot-li “Hecho en España”, tu, que algun nano fatxa ens el comprarà,
ja veuràs.
– Som-hi!
– Però realment tu, collons de “xinos”, coi.
2 thoughts on “Rebaixes de crisi”
Comments are closed.
Visca el bon seny del Pacu i la Montse. Però sí que ho tenen xungu, sí pobrets…
Sí Sílvia, lo del “seny i la rauxa” de moment es queda en seny…