“Lo piano vermell” de Max – Pascal Comelade. (2008)

En segles passats, l'Opera era l'art total: la combinació de música, teatre, cant.
El cinema va després remplaçar-la, en part, i hi va afegir encara més espectacle.

Molts artistes han intentat barrejar diverses disciplines, en la cerca de estimular el màxim de sentits.

En l'actual crisi de la distribució de la música, s'han intentat diverses fòrmules per a salvar-se dels atacs pirates: vendre el CD juntament amb un objecte de col·leccionista o un DVD.

La iniciativa de combinar música i còmic em sembla de les més originals.
Per un cantó, no ens costa associar imatges a certs ambients i músiques. Recordo que còmics de Azagra, Vaquer o Sèrge Clerc tenien a la capçalera de la pàgina noms de cançons o artistes que s'hi esqueien. Era una manera de lligar còmic i música.

Ara una col·lecció de Discmedi/Blau (editat per Miquel Jurado) combina còmics amb CD's de música.

Per mi el millor títol de la col·lecció és:

Lo piano vermell. Max – Pascal Comelade. (Discmedi/Blau. 2008) és un còmic original de Max amb cançons de Pascal Comelade, català de Montpellier, conegut per la seva orquestra d'instruments de jogina.
El còmic és sobre una història surrealista (com el que fa últimament en Max) i està basada en títols de cançons de Comelade. Surten en Dalí, Sisa, Comelade, Madonna,…

Altres títols són: Elvis Presley, Billie Holliday (comic de Tha), Miles Davis (comic de Martín Pardo).

Posted via email from Ignasi Capdevila