Llegeixo al diari gratuït Métro, edició de Montreál, una notícia que m’ha sorprès: “El Québec podria inspirar-se en Catalunya”. Primer la referència a Catalunya, encara que Québec i Catalunya tinguin molts punts en comú (a nivell social, polític,…) sempre sorprèn que el pais d’orígen d’un mateix sigui un referent. Deu ser el nostre complexe d’inferioritat o simplement la meva impressió personal.
Catalunya un referent d’autonomia de Québec? A mi, en molts aspectes, em sembla que Québec està per davant en molts aspectes.
Per exemple, per emigrar a Québec, primer t’han acceptar els serveis d’immigració de Québec, i en cas positiu, pots demanar l’acceptació a les autoritats federals. Em sembla que això és signe de sobiranisme.
Ja s’han fet referèndums independentistes a Québec (al 1980 i al 1995), que per molt poc, van perdre els sobiranistes. Resultats de 1995: 49.42% “Sí” contra 50.58% “No”. Perdre per un marge tan estret va ser un fort cop pels sobiranistes que abans de fer-ne un tercer, volne assegurar-se que tindran un sí. A Catalunya, un referèndum està lluny de fer-se i per alguns és gairebé tema tabú.
Us imagineu un referèndum a Catalunya amb una pregunta de l’estil:
Do you agree that Québec should become sovereign after having made a formal offer to Canada for a new economic and political partnership within the scope of the bill respecting the future of Québec and of the agreement signed on June 12, 1995?.
Un altre aspecte és la llengua. És cert que la llengua a Québec separa molt més que a Catalunya. Deu ser els diferents orígens del francès i de l’anglès que fa que molts anglòfons no enténen el francès i que força francòfons no enténen l’anglès. Que un Québecois no entengui l’anglès pot sorprendre, tenint en compte que estan a un continent principalment anglòfon, però és una realitat. Com a anècdota: els fills d’una catalana que viu a Québec (i que vem conèixer a la celebració de la Diada del Cercle Cultural Català de Montréal) estan immersos en l’educació i la societat francòfona i no parlen anglès. A Catalunya costa de creure que un nen catalano-parlant no parli castellà.
Però per altra banda, el francès està més extès en tota les comunicacions que el català a Catalunya. Per la llei 101, tots els signes han de ser en francès, l’etiquetatge dels productes, etc. Un exemple: el Kentucky Fried Chicken (KFC) a Québec es diu PFK (Poulet Frit du Kentucky). Que per cert no té servei “drive-in” o “drive-through” sinó “service au volant”. El senyal de “Stop” diu “Arrêt”, una hamburguesa es una “galette de boeuf”. I així tot. Fugen de tot el que sembli anglès, o millor dit, americà.
