Les xarxes socials s’han institucionalitzat. Pel que veig pels carrers, al metro, a les universitats i als diaris, constantment es fa referència a les xarxes socials com Facebook o Twitter (encara que el seu creador digui que no es una xarxa social). Però no son publicitat pagada, no. Sinó completament gratuïta: el somni de tot director de màrketing. A la foto que adjunto, hi ha la primera plana del diari “La Presse”, on es parla de Facebook. Al diari “Métro”, un anunci a tota pàgina ofereix un curs sobre com utilitzar Twitter a l’empresa. I Twitter no paga l’anunci !

A la tele o a les webs corporatives, mai mencionarien, per exemple, Coca-cola sinó que dirien “una empresa de begudes refrescants”. No sigui que els hi fem publicitat i no ens la paguin. Ara bé, tothom promociona el seu perfil a Facebook o Twitter, sense pretendre que els hi paguin per la promoció.

Sembla com si s’oblidés que Twitter, Facebook i totes les altres xarxes socials són empreses, i com a tal, ténen una finalitat econòmica.

Un altre tema fonamental és la privacitat de les dades: es pot pretendre que les pressions per assolir la rentabilitat no els faci emprar les dades dels usuaris?