De moment, per a facilitar l'aterratge al país, estem en un pis de lloguer dels germans d'una amiga quebequesa que vam conèixer a Barcelona. Ja tenim però emparaulat un pis per entrar el primer de Setembre.

A Montreál, els pisos no es descriuen pels metres quadrats que tenen sinó pels nombre d'habitacions.
Per exemple, un 3 1/2 (tres i mig) és un pis d'un sol dormitori (1 dormitori, 1 cuina, 1 saló i 1 bany que compta com mitja habitació) . Un 4 1/2 són 2 dormitoris, etc. Amb aquest sistema, no pots saber  si un pis és gran o no. Vem veure un pis de 4 1/2 que era un 'zulo' (comptaven un passadís-armari com a una habitació!). En canvi, anirem a un 3 1/2 que té un sòtan molt ampli i deu tenir uns 80 o 90 m2.

Els preus dels lloguers són baixos (potser la meitat que a Barcelona). Molts estan escalfats que vol dir que inclouen aigua calenta i calefacció ja que molts cops (com a Suècia), la calefacció està centralitzada per a tot l'edifici. Si no, has de comptar uns 50 euros per mes per escalfar un pis (600 €/ any a pagar a quotes de 50€/mes) que no és gens car si penses que a fora fa -30ºC.

L'aigua és gratuïta. No hi ha comptadors d'aigua.
Considerant el preu de l'aigua a Barcelona, s'entén que Agbar pugui pagar la Torre Agbar. I Gas Natural el seu edifici del Port Olímpic.

El carrer Muir, on vivim ara

Acollits pels nostres veïns i arrendadors.

El pis on viurem a partir de Setembre. Amb jardí privat!

Un pis complet, a vora del metro i del riu. I té plaça (exterior) de garatge, i sòtan ampli!