Category Archives: Uncategorized

Els vídeos de la festa de cap d’any 2009


Mónica Naranjo – Sobreviviré


Lady Gaga – Paparazzi


Beyoncé – Single Ladies (Put A Ring On It)


Gipsy Kings – A mi manera


The Pixies – Where is my mind

Muse – Supermassive Black Hole


Anastacia – Left outside alone


Alaska Y Dinarama – A Quien Le Importa


Ramoncín – Hormigon, Mujeres & Alcohol

Festa de cap d’any

No érem masses però suficients -Franck, Sònia, Dani, Caro, Nayana, Emma i jo-.
Cadascú va comprar menjar i beguda i entre tots vem cuinar un sopar a la cuina de la Caro.
Aperitiu complet, amb un brie trofat excel·lent, amanides, "dumplings" asiàtics que va preparar el Dani… Jo vaig fer una pota de cabrit al forn seguint les instruccions del carnisser de La Boqueria.Va quedar boníssima encara que vaig haver-la de passar per la paella al veure que la part interior havia quedat un pèl massa crua. L'emperador al forn em va quedar massa cuit, ho sento pels vegetarians a taula !
El postre que havíen preparat el Franck i la Sònia era una autèntica bomba de xocolata: 800 grams de xocolata negra amb gemmes d'ou, amb un fons de pasta brisa i gelatina de taronja per sobre. Uau.
Per primer cop en molts anys, vam acabar de sopar abans de les dotze campanades. Cava i "cotilló".

La música ja no funciona ni en CD's ni en col·leccions de MP3. Ara es fan "YouTube parties": un ordinador, bons altaveus i internet. Cadascú escull els seus 'hits' preferits i ja està.
La tradició que teníem entre els meus amics de fer un "CD de Cap d'any" amb una cançó escollida per cadascú sembla que s'ha acabat. De fet, sembla que el CD musical ja està mig mort. Ara tots tenim aparells de mp3 o el mòbil amb mp3.

Posted via email from Ignasi Capdevila

Yes We Dan

Vem anar a celebrar l'aniversari del Daniel a La Tagliatella, restaurant italià de Travessera de Gràcia.
La Tagliatella forma part d'una cadena de restaurants del mateix nom. S'especialitzen en el que és típic (pasta, pizza) però amb un "twist": les pastes són fresques i molt originals en formes i en farcits (esbergínia, carbassa, ricotta,..) i les pizzes són finíssimes, la base és gairebé anecdòtica. Tot bo. És un restaurant per a demanar un plat de pasta i un got de vi. "Pasta e basta". Les raccions són molt abundants.


Aniversari del Daniel: 38 anys


Ariadna feliç

Posted via email from Ignasi Capdevila

Sant Esteve en familia (fotos 26-DES-09)


La gran familia


Nebots. L'any que vé si afegirà l'Olivia !!

St Esteve: tradició, canelons de la tieta Maria, neules i torrons… i cava !!
I després del dinar, la quitxalla (o mainada, paraules en desús) diuen el seu vers o canten cançons de Nadal. Curiosament de la generació dels meus pares o la nostra, ningú sap tocar un instrument musical però la nova generació, tots saben tocar-ne: piano, flauta, violí…

Posted via email from Ignasi Capdevila

Ibex en 2009: todo lo que baja sube

La Bolsa española se desmarca de la recesión y sube un 29,8% en 2009

Ya lo decía Botín al comienzo de la crisis: "la crisis, si no te mata, te hace más fuerte". A muchas cajas les ha debilitado hasta el punto de cerrar cientos de oficinas o fusionarse con otras cajas regionales pero el banco de Botín, el Santader, ha sido el que ha salido vencedor e esta crisis, gracias a las compras de otros bancos y aumento de su capitalización.

Toda la carne en el asador

Esperemos que lo peor de la crisis haya pasado. Pero en España tenemos crisis para rato, y el empleo, el consumo seguirán notando la crisis financiera y psicológica. Pero la foto del año en la bolsa sale bien parada. Es el optimismo del perdedor: Cuando has tocado fondo, sólo puedes ir a mejor. El problema es que nunca sabes cuando has tocado fondo. El pozo puede ser muy profundo. A principios de año, cuando le comentaba a mi amigo Alf (=Alfredo) que aún tenía invertido dinero en el IBEX, me decía "sólo puedes hacer una cosa, invertir más". Más madera. Pero "on no n'hi ha, no en raja" y si no hay líquido, no se puede y a principios del año 2009, pedir un crédito al banco para invertirlo en el IBEX podía considerarse algo de locos pero resultaba ser de lo más rentable si podías olvidar el reciente desplome de la bolsa, creer en que ya se había tocado fondo y tener dinero suficiente (ahorrado o prestado) y sobretodo, acceptar el riesgo.

El Ibex en 2009, se ha revalorizado un 21%, pero ya se sabe, "beneficios pasados no aseguran beneficios futuros" como rezan todos los folletos de fondos.
Según el diario económico "5 días" (del 31 dic 09) se espera un incremento del 5% en 2010 y un 17% en 2011.
Pero claro, un depósito de 6 o 12 meses te da actualmente entre el 1,8% y el 2,1% (fuente: ingdirect.es).
¿Mejor un posible 5% o un asegurado 2%?
¿Es momento de salirse de la bolsa española si no lo hiciste antes del comienzo de la crisis?

Posted via email from Ignasi Capdevila

Retrobada 15 anys després amb “els de Nancy”

Aquest mes de gener ens reunirem amb la gent que vem coincidir com a estudiants universitaris a Nancy dins del programa Erasmus. Ja fa 15 anys que vem conèixer. Els sud-europeus (Espanya, Itàlia, Grècia) formaven una piny aa on també i eren acceptats nord-europeus que compartíssin amb nostaltres les ganes de passar-ho bé.
Corrien l'any 1994-1995-1996… Jo estudiava Enginyeria de Materials (3er i 4rt curs)

Foto en la habitación de Jose, en el "couloir" de Monbois (Nancy, 1994).

Griegos: Maria, Lukas

Valencianos: Mila, Chimo, Claudi

Salmantinos: Fefa, Manolo

Catalanes: Gil, Joan, Ignasi

 

Posted via email from Ignasi Capdevila