Del llibre Preixana un poble de l’Urgell, de l’autor Antoni Bach i Riu, referit a la web del poble:

Des de temps immemorial s’ha treballat a les pedreres de Preixana. […] Modernament, com que els picapedrers que quedaven no tenien intenció de mecanitzar-se, continuaren mentre pogueren amb el sistema antic de tallar la pedra i de pulir-la. A base de tascons i uns copets amb la maça s’obrien pedres de més de tres metres de llarg. En la pedrera d’Ignasi Capdevila s’arribà a tallar del dau blocs de vint tones.
Aquests derrers anys de reconstrucció de la postguerra, es feren columnes, llindes artístiques, relleus escultòrics, que presideixen algunes fàbriques de Sabadell i altres llocs.
Quan es preparava l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, molta pedra procedia de les pedreres de Preixana i Verdú, que es carregava a l’estació de Tàrrega.
La darrera gran obra fou el campanar de l’església parroquial, inagurat el 1958.

Era i continuo sent, cada dia, de mica en mica, rascant pedra a la cantera, somiant en construir catedrals…