Peli de drama familiar de cine independent americà. Aquí traduïda com una Una Historia de Brooklyn.

Com la majoria de títols traduïts, són pitjors que els originals però en aquest cas és més explicatiu que l’original.

Parla de l’incomunicació conjugal, divorci amb fills, dificultats dels fills degut per un cantó al divorci dels pares, per un altre per estar en una edat ja per sí difícil, l’adolescencia.

Idees que transmet la peli: Iniciació del sexe en la pubertat, els pares com referent: social, cultural, sexual, …, Complexe de Edip del fill gran, fracàs professional i familiar, responsabilitat paternal, responsabilitat filial (n’hi ha? i és possible ser equitatiu amb el pare i la mare en cas de divorci o has de decidir com a fill?), realització com a persona independentment de la dedicació als fills. Ús dels fills com a pont comunicatiu amb la parella.

En un altre ordre de coses: Passa a Brooklyn, lloc on m’agradaria anar a viure. Amb la debilitat del dòlar, ara és el moment. He estat dos cops a NYC, un fa 18 anys i l’altre fa 2. El primer de visita de ‘highlights’ i la segona més tranquil·la encara que només de dos dies. Em va encantar estar a Manhattan, passejar pels seus carrers era com passejar-se pel més gran plató de cine del món. L’imatge del ‘skyline’ des del pont de Brooklyn no se m’oblidarà. Gràcies Marta per acollir-nos a casa teva a Manhattan! Sé que hi tornaré qualsevol dia…

Justament avui sopant amb el Daniel, el meu germà, parlavem de ‘Manhattan Sur’ (The Year of the Dragon, Michael Cimino, 1985) i de Cimino, un director ja gairebé oblidat encara que va dirigir una de les millors pelis -i de les més dures- que recordo, ‘The Dear Hunter’ ( El cazador, 1978). M’explicava el Daniel que Cimino va enfonsar a una productora per fer una peli cara i sense èxit de ‘taquilla’, La puerta del cielo (1980).

NOTA de Filmaffinity: Paradigma del fracaso de una productora, pues hundió a la United Artists -UA-, que fue comprada al año siguiente por la Metro-Goldwyn-Mayer -MGM-.