Peli de drama familiar de cine independent americà. Aquí traduïda com una Una Historia de Brooklyn.

Com la majoria de títols traduïts, són pitjors que els originals però en aquest cas és més explicatiu que l’original.

Parla de l’incomunicació conjugal, divorci amb fills, dificultats dels fills degut per un cantó al divorci dels pares, per un altre per estar en una edat ja per sí difícil, l’adolescencia.

Idees que transmet la peli: Iniciació del sexe en la pubertat, els pares com referent: social, cultural, sexual, …, Complexe de Edip del fill gran, fracàs professional i familiar, responsabilitat paternal, responsabilitat filial (n’hi ha? i és possible ser equitatiu amb el pare i la mare en cas de divorci o has de decidir com a fill?), realització com a persona independentment de la dedicació als fills. Ús dels fills com a pont comunicatiu amb la parella.

En un altre ordre de coses: Passa a Brooklyn, lloc on m’agradaria anar a viure. Amb la debilitat del dòlar, ara és el moment. He estat dos cops a NYC, un fa 18 anys i l’altre fa 2. El primer de visita de ‘highlights’ i la segona més tranquil·la encara que només de dos dies. Em va encantar estar a Manhattan, passejar pels seus carrers era com passejar-se pel més gran plató de cine del món. L’imatge del ‘skyline’ des del pont de Brooklyn no se m’oblidarà. Gràcies Marta per acollir-nos a casa teva a Manhattan! Sé que hi tornaré qualsevol dia…

Justament avui sopant amb el Daniel, el meu germà, parlavem de ‘Manhattan Sur’ (The Year of the Dragon, Michael Cimino, 1985) i de Cimino, un director ja gairebé oblidat encara que va dirigir una de les millors pelis -i de les més dures- que recordo, ‘The Dear Hunter’ ( El cazador, 1978). M’explicava el Daniel que Cimino va enfonsar a una productora per fer una peli cara i sense èxit de ‘taquilla’, La puerta del cielo (1980).

NOTA de Filmaffinity: Paradigma del fracaso de una productora, pues hundió a la United Artists -UA-, que fue comprada al año siguiente por la Metro-Goldwyn-Mayer -MGM-.

Ahir, en la nostra sessió de diumenge a la tarda dins de “Cine de barrio” vem projectar: Chungking Express (1994) de Wong Kar-Wai. El fet de ser una pel·lícula asiàtica ( o millor dit, no Made In Hollywood), ja té un altre registre i un altre codi cinematogràfic, el que, ja de per sí és interessant. Per altra banda, explica dues històries de les quals vaig estar esperant fins el final l’explicació del vincle entre elles. I em va donar la sensació de que faltava alguna cosa per tancar la peli. L’aconsello, però.

Como en los viejos tiempos en que los cines eran la evasión del proletario, en cines de barrio como en Cinema Paradiso, organizamos proyecciones de cine en el local donde trabajamos, en el casco antiguo barcelonés. Amablemente murmullos nos cede la sala.
Aunque (sorry) no pagamos derechos de autor por proyectar las pelis (tampoco lo hacemos con ánimo de lucro, no cobramos), sí que intentamos proyectar DVDs originales para tranquilidad de la SGAE.
De momento, hemos proyectado:
– El tiempo de los gitanos de Kusturica
– Las horas del día de
– Renaissance, peli de animación francesa, bien realizada aunque personalmente Sin City, dentro de las nuevas pelis de animación para adultos en serie negra.
– Fanny och Alexander del recién fallecido Bergman.

Animaros a pasaros. Sí, las palomitas son de microondas, la proyección es digital y no pasará inadvertido si os arrimáis al vecino/a pero os lo pasaréis bien. Podéis sugerir pelis a proyectar si queréis.