No miro mai la tele. De fet, les que tenim no es veuen bé, ni estan ben sintonitzades, ni falta que ens fa.

La informació que necessito la obtinc de Internet, a l’igual que l’oci. Si hi ha algun programa a la tele que és digne de veure, segur que algú ja s’encarregat (o la pròpia emissora) de pujar-lo a YouTube.

Ahir després del sopar de revetlla de Nadal, vaig encendre la tele dels meus pares per ‘navegar’ (o ‘zappejar’) pels diferents canals. I vaig tornar a recordar lo dolenta que és. I el pitjor és que el contingut més pobre el feien a la tele pública (la Primera: un Raphael ple de liftings cantant amb Chenoa, Alaska,… no hay mal que por bien no venga, ja que al menys no estava el Jose Luís Moreno, que es troba a l’hospital després de l’estomacada que li van donar uns lladres a casa seva).

Al C33, feien un reportatge americà de Buster Keaton.

Quin personatge. És la vida real del la caiguda de l’estrella, de fet, el van proposar per un paper (suposo que el del criat) de ‘Sunset Boulevard’ (El crépusculo de los Dioses), per més deshonra del ja alcoholitzat, abandonat i oblidat Buster.

El que em va sorprendre era lo seriós que apareixia en totes les seves fotos de la seva vida privada. Inclús el dia de la seva boda, feia una cara de ‘cordero degollao’ que fa gairebé riure per exagerada. O potser, responia al que ell pensava, que si l’actor riu, el públic no. De fet, com els Marx, feia un humor refinat i intel·ligent que potser és més apreciat ara més que abans. També, com en Woody Allen, era més respectat a Europa que a USA. Abans de la seva mort, li van fer un homenatge a Cannes que ni ell no s’esperava.

També vaig pensar en lo molt semblant que és físicament en Buster Keaton i en Paul Auster, l’escriptor de Newark que  viu a Brooklyn (… i  de nou Brooklyn…).

Heu llegit el ‘LLibre de les Il·lusions’ (2002). En ell, Auster escriu sobre un actor dl cinema mut, oblidat anys després de triumfar a Hollywood. Es dedica, en la seva vida retirada a filmar a casa seva obres d’art, que després fer cremar el dia de la seva mort. L’art efímer, tant delicat i vulnerable com el celul·loide. Sóc un lector de Auster, i aquest llibre el recomano. Suposo que es va inspirar en Buster Keaton pel seu personatge de Hector Mann.