Potser l'Olivia va pensar: "Si he de néixer a Barcelona, al menys que el clima sigui digne de Suècia".
La nevada que va caure ahir a Barcelona va ser històrica. Tots els diaris avui ho portaven a primera plana. Hem comprat diversos diaris per a que l'Olivia tingui un testimoni gràfic del que va passar a Barcelona el dia en que neixia. Suposo que es sorprendrà de que l'any en que ella va néixer encara hi havia gent que anava a comprar uns papers impresos per llegir les notícies del dia anterior. "Però ja existia internet, no?" preguntarà extranyada.
Nosaltres no vem patir massa el temporal, però hi ha haver hospitals a la part alta que van quedar incomunicats. Vem arribar a la Corachán cap a les 14h, quan encara no havien començat els problemes de trànsit.
Altra gent no va tenir tanta sort. La nostra ginecòloga esperava una altra 'parturienta' a la Clínica Corachán que venia des de Castelldefels i que es va quedar atrapada a l'autovia. Torment a la tormenta. Va venir una ambulància a rescatar-la però el millor que van poder fer va ser arribar al hospital més proper, a Sant Boi, on va parir, naturalment, a mans d'un altre ginecòleg i equip.
Nosaltres, el que sí vem patir va ser les apagades contínues de llum a la Clínica. Als quiròfans i sales de part, l'electricitat està assegurada per equips generadors autònoms però a les habitacions i a la sala de dil·latació, la llum venia i marxava a ritme de les contraccions. El so de fons del vent de la tempesta de neu i les vistes del carrer acabaven de transmetre un sentiment d'inseguretat.
A més, cada cop que marxava la llum, les portes talla-focs dels passadíssos dels quiròfans es tancaven de cop, al desconnectar-se l'electro-imà que les mantenia obertes, causant una fressa que deuria tallar la llet a les mares alletadores de la secció de maternitat.
Aquest matí hi havia diversos arbres caiguts prop de la Clínica.
Nosaltres no vem patir massa el temporal, però hi ha haver hospitals a la part alta que van quedar incomunicats. Vem arribar a la Corachán cap a les 14h, quan encara no havien començat els problemes de trànsit.
Altra gent no va tenir tanta sort. La nostra ginecòloga esperava una altra 'parturienta' a la Clínica Corachán que venia des de Castelldefels i que es va quedar atrapada a l'autovia. Torment a la tormenta. Va venir una ambulància a rescatar-la però el millor que van poder fer va ser arribar al hospital més proper, a Sant Boi, on va parir, naturalment, a mans d'un altre ginecòleg i equip.
Nosaltres, el que sí vem patir va ser les apagades contínues de llum a la Clínica. Als quiròfans i sales de part, l'electricitat està assegurada per equips generadors autònoms però a les habitacions i a la sala de dil·latació, la llum venia i marxava a ritme de les contraccions. El so de fons del vent de la tempesta de neu i les vistes del carrer acabaven de transmetre un sentiment d'inseguretat.
A més, cada cop que marxava la llum, les portes talla-focs dels passadíssos dels quiròfans es tancaven de cop, al desconnectar-se l'electro-imà que les mantenia obertes, causant una fressa que deuria tallar la llet a les mares alletadores de la secció de maternitat.
Aquest matí hi havia diversos arbres caiguts prop de la Clínica.