Se atormenta una vecina

Potser l'Olivia va pensar: "Si he de néixer a Barcelona, al menys que el clima sigui digne de Suècia".

La nevada que va caure ahir a Barcelona va ser històrica. Tots els diaris avui ho portaven a primera plana. Hem comprat diversos diaris per a que l'Olivia tingui un testimoni gràfic del que va passar a Barcelona el dia en que neixia. Suposo que es sorprendrà de que l'any en que ella va néixer encara hi havia gent que anava a comprar uns papers impresos per llegir les notícies del dia anterior. "Però ja existia internet, no?" preguntarà extranyada.
Nosaltres no vem patir massa el temporal, però hi ha haver hospitals a la part alta que van quedar incomunicats. Vem arribar a la Corachán cap a les 14h, quan encara no havien començat els problemes de trànsit.
Altra gent no va tenir tanta sort. La nostra ginecòloga esperava una altra 'parturienta' a la Clínica Corachán que venia des de Castelldefels i que es va quedar atrapada a l'autovia. Torment a la tormenta. Va venir una ambulància a rescatar-la però el millor que van poder fer va ser arribar al hospital més proper, a Sant Boi, on va parir, naturalment, a mans d'un altre ginecòleg i equip.
Nosaltres, el que sí vem patir va ser les apagades contínues de llum a la Clínica. Als quiròfans i sales de part, l'electricitat està assegurada per equips generadors autònoms però a les habitacions i a la sala de dil·latació, la llum venia i marxava a ritme de les contraccions. El so de fons del vent de la tempesta de neu i les vistes del carrer acabaven de transmetre un sentiment d'inseguretat.
A més, cada cop que marxava la llum, les portes talla-focs dels passadíssos dels quiròfans es tancaven de cop, al desconnectar-se l'electro-imà que les mantenia obertes, causant una fressa que deuria tallar la llet a les mares alletadores de la secció de maternitat.
Aquest matí hi havia diversos arbres caiguts prop de la Clínica.

Posted via email from Ignasi Capdevila