All posts by Ignasi

ESADE 50th aniversary

Puesta en escena por todo lo alto, en el Gran Teatre del Liceu. Al lado de casa, vamos.

El año pasado fue en el Auditori, menos pomposo pero más cómodo, al menos a la hora de la copita de cava. Esta vez, ha habido una escasa copa de cava y pastelito de celebración de bizcocho de chocolate relleno de mermelada de frambuesa o fresa (tipo ‘bony’)., entre codeos y apretujones en la ‘sala dels miralls’ y el hall.

Un montón de gente, todos identificados por la presencia de sus SAR Los Príncipes de Asturias.

Para la ‘petite histoire’: sí, Leti es más ‘escanyolida’ de lo que dicen o véis en las revistas. Tan delgaducha que la cabeza le queda grande en ese cuerpecito (sin ser un personaje de South Park pero casi). Al respetar el protocolo, tiene que estarse de pie en la entrega de premios sin poder cruzar las manos ni por detrás ni por delante, como el príncipe, así que parece una muñeca con piernas de gallina.

Los hemos visto en primer plano, junto a mis amigos Josep Castelló, Emili Rubió y Emma Dedorson, al pasar delante de nosotros al salir.

Los discursos plagados de tópicos y muy (demasiado) correctos -alcalde Hereu, presidente de EsadeAlumni Germán Castejón-, aportando valor y algo de análisis/balance los del Director General de Esade, Carlos Losada,  y Presidente de la Caixa, Isidre Fainé. Sorprende la profesionalidad, naturalidad, las tablas y la resolución del Príncipe, al hacer un discurso de protocólo pero con una dicción y retórica encomiables.

La anécdota divertida la ha puesto el alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, que al salir los Príncipes estaba en el hall haciéndose fotos con los presentes al acto.

Lástima que mi móvil tenía la memoria llena y no he podido inmortalizar tan gratos momentos con la cámara. Hasta que no reciba el premi Príncipe de Asturias o las llaves de la ciudad,  no creo que vuelva a estar tan cerca de tan dignas personalidades.

La nota feliz es que mis amigos Josep y  Emili fueron tan listos como para realizar sus plusvaluas en bolsa en Diciembre. La nota triste es que yo no lo hice.  ¿Qué le costaba a Josep una simple llamada de ‘Feliz Navidad’?.

Me alegré de ver profes entrañables de ESADE como a Joan Massons y Jordi  Fabregat.

Nota: La acústica malísima, aunque he ido múltiples veces al gallinero (5ª planta) a ver (oir) Óperas y se oía mucho mejor.

Citilab Cornellà

Esta mañana he visitado el Citilab de Cornellà, un espacio para la divulgación de las TIC y que ofrece muchas posibilidades para trabajar en el entorno del e-learning y demás actividades enfocadas al fomento de las TIC para una mejora de la educación. Disponen de unas instalaciones envidiables que aun no están explotadas en todo su potencial: 300 portátiles para el uso de los socios (a una cuota de 3€ al año!), 3 salas de formación, 1 auditorio para 300 personas, mediateca, vivero de empresas, futuro plató audiovisual, … vaya todo un lujo para este centro que representa el ‘flag ship’ de un total de 17 centros similares que el Ministerio tiene planeado abrir a través de la geografía española.

Estoy en contacto con ellos para ver si nos mudamos al Citilab nuestra oficina de http://www.linkua.com

El alquiler es de 20 €/m2 (+IVA) por media sala (15m2) y de 16 €/m2 (+IVA) por una sala entera (30m2). ¿Alguna empresa del sector TIME animada a compartir con Linkua? Sólo hay ahora 2 salas vacías. Más espacios para emprendedores serán abiertas en la segunda planta cuando quede ianugurada antes de finales del 2008 (hoy todavía eran salas diáfanas).

Lunes negro en el parqué

Os ha pillado el lunes negro? Ayer bajó más de un 7,5%.

Hablan de la diversificación de la cartera pero es que esta vez bajaron todas!

Todos los índices europeos, asiáticos y sudamericanos (Wall Street de vacaciones).

Ya me había esforzado yo de diversificar cartera, en todos los mercados y ahora que pensaba en ir realizando mis inversiones para pasarlas a inversiones en Linkua… ¡zás!

Wok to Walk

Yendo en bici por el Raval, me fije en dos cosas:

FOOD BALL: el restaurante de comida rápida creado por un miembro de la familia Fluxá de CAMPER en la C/ Elisabets (junto al hotel Casa Camper de la misma familia) estaba cerrado. No sé si por reformas o por cierre. Yo nunca creí en ese negocio, dónde vendían bolas de arroz, no demasiado baratas y en todo caso, con muy poco glamour en un entorno demasiado espartano.

Wok to walkfoto2.JPGfoto3.JPG

WOK TO WALK: C/Sant Pau, 27. Una franquicia holandesa desconocida hasta el momento en España. Al contrario del anterior, me parece una idea genial. Comida sana, barata, local bien puesto, oferta sencilla pero suficiente. Comer algo por el camino, rápido, nutritivo, barato. Me encanta la idea y su implementación, en un local pequeño, sin mesas, aprovechando las paredes y las cristaleras para poner barras con sillas altas, lo justo para descansar diez minutos. Cocina minimizada, un solo cocinero y una persona en caja. Necesitan permiso de salida de humos, eso sí.

¡En su web he visto ahora que van a abrir uno al lado de dónde trabajo!

Resumen de la franquicia según la empresa:

Here’s what a Wok to Walk franchise has to offer:

  • Simple operations. Achieve high turnover with a small staff.
  • Low food costs. Our ingredients are simple and easily prepared.
  • No food-industry experience required. We’ll teach you all you need to know.
  • Flexible business partner. We’re a dynamic young company able to adapt to new markets and products.
  • Opportunity for growth. You’ve got the freedom to develop and expand your franchise as we grow.
  • Proven success. All our locations are popular and profitable.
  • Strong branding. Original product, unique execution.
  • Comprehensive support. We’re here to help all along the way.

Prueba el iJam

Te pediste para Reyes el iPod, Wii, Playstation, iPhone, Nokia E82…. y no te lo han traído?

Prueba con el iJam ! Multiusuario, user-friendly, haptico, buena experiencia de usuario,…

Esto es marketing viral.

marKEYting TO RESERVA

Que la TV va disminuyendo en adeptos no es nuevo, ni que internet cada vez ocupa más horas de ocio, ni que es más rentable la publicidad en internet, ni que el cine es utilizado como plataforma de promoción (ver los últimos James Bond con la descarada publicidad de Omega, Sony, y BMW), ni que las empresas inventan nuevos formatos publicitarios (como los videos de BMW como este de Guy Ritchie con Madonna y Clive Owen o este otro o este otro) basandose en la difusión viral de videos en internet.

Pero esto me ha sorprendido: Hitchcock, Scorsese y mucho mucho dinero para esto.

Al no ver la TV y estar fuera estas Navidades, no lo había visto hasta ahora. Me encanta Hitchcock. Una de mis pelis favoritas es ‘Vértigo: de entre los muertos’. En `Key to Reserva’ han conseguido respetar el color de las pelis de los 60. Incluso el actor (desconocido por mí) se parece a Cary Grant. Homenaje al mismo tiempo al compositor Bernard Herrmann.

Otra

Super-low-cost & super-best-value cars

Primer van ser els japonesos als anys 70: copiaven (i milloraven) els cotxes fets a Europa i USA. Després els coreans als anys 90.

Ara, els cotxes japonesos estan al mateix nivell de desenvolupament (o inclús per sobre en alguns aspectes com el respecte al medi ambient amb els motors híbrids). Però també s’ha escurçat la diferència de preu. Ara tant car és un Lexus com un Mercedes.

El mateix amb els cotxes coreans. Van passar de ser, cotxes de qualitat mitjana però barats a augmentar la seva qualitat i, obviament, també els seus preus.

Ara és el torn dels xinesos i dels indis.

Els models de cotxes xinesos encara no han arribat a les nostres latituds però temps al temps. És sorprenent el nivell de desenvolupament de les marques xineses, que, per altre cantó, són completament desconegudes a Europa. Seguint el patró industrial asiàtic, primer es comença copiant i després passem a la millora. El famós ‘kaizen’, pedra angular de la actual cultura industrial -no en và he treballar 10 anys a l’industria automobilística-. I aquesta millora de l’indústria xinesa passarà segurament abans per una reducció de cost (i per tant de preu final) que per augment de qualitat o seguretat.

Dos exemples del que s’està fent a la Xina:

És un Toyota Land Cruiser (pel frontal)? És un BMW X5 (pel darrera)? No!!

És el Shuanghuan Sceo SUV.

És el proper cotxe del James Bond? (…qui sap d’aquí a uns anys…)

Però… no és igual al BMW M3 ? Doncs…sí.

És el Zhonghua Brilliance M3 Coupé.

I el més impressionant: val 16.000 Euros (a la Xina), 5 cops menys que el BMW.

Canvi automàtic seqüencial, pell, … tot inclòs.

Encara recordo quan vaig veure per primer cop el Hyundai Coupé, cap a l’any 1996. Em vaig quedar impressionat de les seves línies i sobretot pel seu preu. Quan arribin aquests models xinesos, segur que tindran èxit, encara que no deixin de ser còpies.

El repte actual d’aquests cotxes és la seguretat sembla. No queda massa ben posicionat pels estàdards europeus.

Crec que dins de poc veurem a Europa cotxes de fabricació xinesa o india i que podran competir en molts segments.

Últimanent hem vist com han entrat al mercat europeu cotxes de low-cost com el Dacia Logan, fet a Romania per Dacia-Renault. Quan vindran els xinesos o els indis? Aquesta setmana s’ha presentat a nivell mundial el TATA Nano, el cotxe que val 1700 Euros (a l’India). Dificilment aquest model arribarà a Europa, però potser sí un model una mica superior amb la seguretat millorada. L’alternativa perfecte a la motocicleta per els joves.

L’idioma Coptic

Ahir era el Nadal Coptic. La paraula ‘coptic’ deriva de la paraula Egipte en grec. Els coptics son, en poques paraules, els cristians d’Egipte. Els coptes son cristians que tenen els seus origens en l’inici del cristianisme. Hi ha un petit barri coptic a El Cairo que vaig visitar ahir. De fet, en el seu barri hi ha llocs sagrats ja que la sagrada familia s’hi va amagar. Parlen un idioma molt rar, el coptic. I hi ha molt poques families que encara el parlin. S’ha anat extingint des del segle XVII, escombrat per l’arab.

Al mon hi ha milers de llengues en perill d’extincio. Aquesta es una d’elles.

Linkua podria ajudar a divulgar les llengues minoritaries a un gran public a traves de les noves tecnologies. Una sola persona que ensenyes coptic podria ensenyar a altres persones interessades independentment d’on fossin.

El que m’agradaria seria crear una xarxa de divulgacio, estudi i aprenentatge de llengues minoritaries o en vies d’extincio amb l’ajuda de voluntaris que les dominin i no vulguin que la seva llengua es perdi. Una eina inspirada en parlacatala.org per ajudar a idiomes que no tenen una difusio prou important. 

L’ultim dia de l’any a El Cairo

Ahir l’avio va sortir en retard de BCN i la pobra Emma em va estar esperant…

Avui, l’ultim dia de l’any, pel mati l’Emma ha anat a classe de’arab i jo he fet una caminata de 3 hores pel centre de  El caire.

Esta molt millor del que m’imaginava, al menys el centre. La gent va forca ben vestida, el carrers estan nets. Hi ha molt transit pero tampoc es nota que hi hagi massa polucio. Tambe deu ajudar el fet de que l’aire sigui sec i fresc.

El temps es perfecte, has d’anar sempre amb un jersei o una jaqueta.

Ara comprarem una mica de roba per anar minimament modats per l’ultim sopar de l’any.

MOLT BON ANY !!

YouTube, marketing viral e idiomas

Sclipo entendió que se podía hacer un negocio mezclando YouTube con la enseñanza, de manera divertida.
Otra posibilidad es colgar los videos formativos en YouTube, ayudarás a la comunidad y tu SEO se verá beneficiado.

Ahí va un video para repasar vuestras bases de Francés: