Diuen que és millor una idea mediocre amb una bona implementació que una bona idea amb una implementació mediocre.
Heus aquí un bon exemple del que és morir d’èxit. Bicing, el nou sistema de transport públic de Barcelona, em decepciona. Una idea brillant, bona implementació inicial però actualment superada per les circumstàncies.
Fa dos mesos que em vaig donar d’alta i pagar. Encara no he rebut el carnet. Tampoc pots passar a recollir-lo. I això que ja m’he queixat un cop per telèfon i una per email.
El carnet de la meva nòvia (ella sí que el va rebre sense problemes) no funciona en les estacions que l’he provat. (“Segur que és un carnet vàlid?” diu la màquina).
L’estació de Bicing de darrera de l’Ajuntament, aquest matí a les 11h30 anunciava que no tenia bicis disponibles i jo en podia veure i tocar mitja dotzena però estaven bloquejades per la màquina.
En contrapartida, m’he trobat bicis a les nits mal fixades (les reconeixeràs per la llumeta vermella posterior que continua fent pampellugues) i que te les pots endur sense problemes. Vaig fer una petita excursió de gorra l’altre nit -encara que després la vaig tornar-.
Els peatons es queixen de que molts dels usuaris de bicing no saben anar en bici i posen en perill els vianants.
Les empreses de lloguer de bicis es queixen de la competència deslleial que representa aquest servei públic.
Els usuaris es queixen de que en algunes estacions no hi ha bicis o de que estant espatllades. De fet, hi ha constantment camionetes de servei carregant bicis per arreglar-les o per equilibrar les existències de les diferents estacions.
Bé, mixed emotions. Bona idea, bona implementació inicial que s’hauria de mantenir en servei.
