Loquillo ha grabado de nuevo El hombre de negro. Esta vez se ha rodeado de sus amigos, Andrés Calamaro, Enrique Bunbury y Jaime Urrutia. Dirigido por Daniel Etura.

Als 80, érem grans seguidors del Loquillo & Sabino Méndez, Gabinete Caligari (Jaime Urrutia), Duncan Dhu (la primera època), BB sin sed, La Frontera, Los Rebeldes, Tijuana in Blue, Los Ronaldos, Kortatu,etc. i també, Mano Negra, Andrés Calamaro, Vaya Con Dios, Pixies, Lou Reed, R'n'R clàssic, rock dels 60's & 70's (des de Led Zep, The Clash fins a Bob Marley, massa llarg seria citar tots els noms), …

Aquests vídeo m'ha fet tornar a aquella època.

Posted via email from Ignasi Capdevila

Decepcionados por nuestro ginecólogo actual, estábamos buscando en Barcelona un ginecólogo que nos guiara para tener un parto natural (que parece que sea lo menos natural en España, a diferencia de los países escandinavos).
Encontramos a la Dra Carme Guasch, nos hemos sentido escuchados, entendidos y finalmente aliviados.
Tenemos la suerte de que la Dra Guasch está incluída en el cuadro médico de nuestra compañía de seguro médico (DKV) y que a poco que consultes sobre partos naturales en Barcelona, verás su nombre numerosas veces mencionado, con muy buenos comentarios.

También hemos fijado hoy la clínica donde nacerá Olivia.
Olivia nacerá en el Clínica Corachán, en Pedralbes, según las tablas, el 4 de marzo.
También yo nací en primavera, en Barcelona… ¡¡ y en la Clínica Corachán !!
Pero de eso hace ya 36 años…

Posted via email from Ignasi Capdevila

Eduardo Mendoza tiene dos registros, simplificando, el serio y humorístico.
"El asombroso viaje de Pomponio Flato" lo enmarcaría en el de humorístico o 'novela ligera' usando el nombre de una de sus otras novelas.
Pomponio Flato recuerda al personaje (sin nombre) arrabalero y pícaro de sus legendarias novelas "El misterio de la cripta embrujada" y "El laberinto de las aceitunas" pero a diferencia de aquél, Pomponio vive en el Israel del siglo I, y en el argumento de su estrambóticas peripecias, Mendoza le hace conocer a María, José y al niño Jesús.
Reir igual no reirás a mandíbula batiente pero lo que es seguro es que el inteligente humor de Mendoza te hará, como mínimo, sonreir.

Posted via email from Ignasi Capdevila

Corte Inglés de Can Dragó (primera vez que voy: nuevo, grande y luminoso). Conversación con la dependienta:

YO: Hola. Veníamos a cambiar este pijama que me han regalado por este otro, igual pero una talla más grande. Pero veo que ahora el pijama está rebajado y querría aprovechar la rebaja.
ELLA: Es que para un cambio de talla no se aplica el precio rebajado.
YO: Ya, pero lo que podemos hacer es una devolución del pijama pequeño (al precio original) y una compra del pijama grande.
ELLA: Sí, claro, si Ud egoísticamente quiere hacer eso…
YO: Señora, por favor, “egoísticamente” no. Entiendo que la política de empresa no se lo permite sugerir, pero eso vamos a hacer.

En el libre mercado de la oferta y la demanda, cada uno vela por sus intereses. El comercio intenta aplicar el precio más elevado al que cree que se venderá el producto y el consumidor intenta obtenerlo al precio menor. No se trata de egoismos. Dicho de otra manera, ¿ser altruista es comprar al precio anterior a las rebajas? Tampoco las rebajas son un acto de generosidad, no nos vamos a engañar sino la manera que tiene el sistema comercial para hacer girar la rueda del consumismo.

Salimos del Corte Inglés con el pijama grande y una tarjeta-bono de 24 eurazos.

Posted via email from Ignasi Capdevila

L'estètica Tim Burton té diverses fonts d'inspiració: les pelis de sèrie B dels anys 50 de fantasia, terror i ciència-ficció, contes clàssics (Roal Dahl, Lewis Carrol, etc), …
I entre d'altres, segur que en Tim Burton coneix i s'ha inspirat en els llibres i il·lustracions de Edward Gorey (ca. 22 Febrer, 1925 – 15 Abril, 2000).
Cowey era un il·lustrador americà, obsessionat per dibuixar ballerines i gats, i ambients infantils de caire macabre.
Ara és un autor de culte de la subcultura gòtica.

 «La colla mata-degolla» és un llibret d'Edward Gorey sobre diferents maneres en que uns nens van morir, de la A a la Z, seguint les inicials dels noms dels nens.

Enric Juste ha animat pel programa «L'hora del lector», de Canal 33, les il·lustracions del llibre d'Edward Gorey «La colla mata-degolla» (Angle Editorial, 2008).
'The Gashlycrumb tinies' és l'intraduïble títol original.

Una altra animació basada en el mateix llibre, però en anglès. En l'idioma en original, els versos ténen rima, en la traducció es va donar prioritat al sentit, no a la rima.

Si t'agrada aquesta estètica, no deixis de veure "Vincent" de Tim Burton (amb veu de Vincent Price), una peça mestra de l'any 82, primer film fet per Burton amb la tècnica de stop-motion.

Posted via email from Ignasi Capdevila

Les investigacions de la Policia Secreta francesa (RG: Renseignements généraux), basades en relats reals d'un poli (Pierre Dragon).
El dibuix, color, guió i la narració són magistrals.
Frederik Peeters (autor de "Píldoras azules" o "Lupus") que té un dibuix molt expressiu, no s'ha de confondre amb una altre autor de còmics: Benoît Peeters.
S'espera un tercer i últim album de la col·lecció RG.

Per fer-se una idea del dibuix:

Posted via email from Ignasi Capdevila

"L'illa dels 5 fars" de Ferran Ramon-Cortés (2005) és el típic relat d'empresa. Fet en forma de relat, curt, amb unes poques idees però idees fortes (com diria Alfons Cornella), digerible i de lectura ràpida.
Jo me'l vaig llegir en el trajecte d'anada i tornada en bus a la Filmoteca (per veure "The Cobweb", peli que prometia molt però em va avorrir).
Aquest tipus de llibre estan de moda, populars entre businessmen d'aeroport i amants dels llibres d'inspiració empresarial. Jo diria que el primer d'aquest tipus de llibres va ser "La Meta" de Eliyahu Goldratt. Després del seu gran èxit, han aparegut una infinitat de títols sobre totes les disciplines del management. ESADE va crear un premi literari junt amb RBA per premiar aquest tipus de relats empresarials.

L'estructura és fàcil: una introducció ràpida, sense masses descripcions, una sèrie de capítols curts, cadascun d'ells amb una sola idea, que vé resumida al final. Una conclusió / Resum. Un epíleg que resumeix ja fora del relat de manera acadèmica el que es pretenia dir.

"L'illa dels 5 fars" resumeix de manera efectiva el que segons l'autor són les 5 claus de una comunicació efectiva. A saber:
Un únic gran missatge…

1. … explicat de forma memorable…
2. … amb un llenguatge que connecti…
3. … tenint en compte que el missatge que val és el que capta la gent…
4. … convidant en lloc d'intentar convèncer.

• I tot plegat, essent capaços de moure emocions!

Posted via email from Ignasi Capdevila

El parto natural debería ser eso, lo más natural, pero en España no lo es.
Un parto llamado natural no significa que no se utiliza la epidoral. Sinó que se entiende el parto como un hecho natural y no como el tratamiento de una enfermedad o una operación quirúrgica.
Y eso influye en como se prepara el parto (respeto del tiempo natural de dilatación,…), se realiza (solo optar en una cesárea en caso extremo, evitar cortar e inyectar oxitocinas) y se finaliza (mantener al bebé con la madre, fomentar la lactancia materna, no separar bebé y madre para limpiarlo, perfumarlo, etc más allá de lo estrictamente necesario).

Posted via email from Ignasi Capdevila

Com és costum quan s'estrena un nou any, m'he marcat com a fita fer (alguna cosa d')exercici enguany.
He començat per fer "power walking" com diuen els anglo-saxons, caminates a pas ràpid.
L'avantatge de viure als límits de la ciutat és que amb quatre passes estàs entre arbres, cosa díficil a Barcelona.
La carretera Alta de Roquetes és perfecte per caminar, córrer o anar amb bici un dissabte al matí. Van passar tot xerratn mentre pedalejaven costa amunt els membres de l'associació ciclista "Rockets Bikes", del barri de Roquetes, suposo.

És com la carretera de les Aigües de Barcelona però sense gent. I asfaltada.
És com Mulholland Drive , amb vistes sobre la ciutat de Los Angeles, però sense les cases de luxe 😉

Posted via email from Ignasi Capdevila

En mi paseo matutino por la calle Rodrigo Caro (Barrio de Roquetes) de Barcelona

Posted via email from Ignasi Capdevila