De moment, per a facilitar l'aterratge al país, estem en un pis de lloguer dels germans d'una amiga quebequesa que vam conèixer a Barcelona. Ja tenim però emparaulat un pis per entrar el primer de Setembre.

A Montreál, els pisos no es descriuen pels metres quadrats que tenen sinó pels nombre d'habitacions.
Per exemple, un 3 1/2 (tres i mig) és un pis d'un sol dormitori (1 dormitori, 1 cuina, 1 saló i 1 bany que compta com mitja habitació) . Un 4 1/2 són 2 dormitoris, etc. Amb aquest sistema, no pots saber  si un pis és gran o no. Vem veure un pis de 4 1/2 que era un 'zulo' (comptaven un passadís-armari com a una habitació!). En canvi, anirem a un 3 1/2 que té un sòtan molt ampli i deu tenir uns 80 o 90 m2.

Els preus dels lloguers són baixos (potser la meitat que a Barcelona). Molts estan escalfats que vol dir que inclouen aigua calenta i calefacció ja que molts cops (com a Suècia), la calefacció està centralitzada per a tot l'edifici. Si no, has de comptar uns 50 euros per mes per escalfar un pis (600 €/ any a pagar a quotes de 50€/mes) que no és gens car si penses que a fora fa -30ºC.

L'aigua és gratuïta. No hi ha comptadors d'aigua.
Considerant el preu de l'aigua a Barcelona, s'entén que Agbar pugui pagar la Torre Agbar. I Gas Natural el seu edifici del Port Olímpic.

El carrer Muir, on vivim ara

Acollits pels nostres veïns i arrendadors.

El pis on viurem a partir de Setembre. Amb jardí privat!

Un pis complet, a vora del metro i del riu. I té plaça (exterior) de garatge, i sòtan ampli!

L'arribada va ser estressant. Amb una nena de cinc mesos, dues gates i totes les maletes d'una mudança no és fàcil moure's.

El control de seguretat a l'aeroport del Prat va ser caòtica. Primer, has de passar tu per l'arc de seguretat. després has de treure el bebè del cotxet i passar amb ell per l'arc. Però amb el nen en braços, has de desmuntar el cotxet i passar-lo pels raigs-X. A tot això, has d'afegir que t'has de descalçar. Si tens ordinadors (en teníem dos), els has de passar pels raigs-X en una safata separada, igual que els mòbils i monedes. Però això no és tot: les gates!! Les gates ja estaven histèriques pels nervis del viatge i per estar tancades en gàbies. Per passar la seguretat, has de treure les gates de la gàbia i passar amb les gates als braços per l'arc de seguretat i la gàbia pels raigs-X. La hòstia. Al final, amb tot el caos que vem crear amb el cotxet, la nena i les gates, una gata (la Boleta) va passar pels raigs-X dins de la seva caixa !! El tipus de seguretat ens va dir (per tranquil·litzar-nos) que passar 40 cops per la màquina equival als efectes d'una radiografia de raigs-X. Pobra Boleta. El que controlava es fotre un ensurt quan va veure a la seva pantalla un sac d'ossos en forma de gat dins de la màquina.
Per acabar-ho d'adobar, a l'avió, ens van donar un seients al passadís d'emergència, on no es poden tenir ni bebès ni coses als peus. I no era educat demanar-li a un altre passatger de tenir dues gates histèriques als peus. A més el xaval del seient de darrera era al·lèrgic als gats. Finalment vem canviar seient amb unes noies simpàtiques.
Les gates encara que estaven una mica sedades (amb mitja pastilleta que vem comprar a un veterinari) estaven miolant una bona estona i inclús van tenir alguna incontinència gàstrica (no entraré en detalls) que feia vergonya aliena (o pròpia).

Sort que era un vol directe. Però de 8 hores!

A l'arribada a Montréal, duanes i immigració amb equivocacions burocràtiques incloses. Després els papers per l'importació de gates i finalment (després d'unes dues hores de tràmits) agafem un taxi que permetia portar animals.

Canadà a la vista ! L'Atlàntic i Europa queden enrere!

Omplint els papers d'immigració a l'avió.

L'Olivia petita, sempre contenta.

Últimament he perdut la bona costum de bloguejar (bloquejar sembla que és la paraula correcta en català, però no m'agrada) de manera quotidiana.
El mesos de juny i juliol vem fer memorables escapades a La Rioja, País Basc i Navarra, i estades a Penyíscola i la Cerdanya. Moments gratificants amb la família que l'Emma ha seguit de manera regular al seu blog. La petita Olivia i l'Emma han inclús viatjat a Luleå i Estocolm a conèixer àvies, ties-àvies, tieta i cosinets.

Però els mesos passats a Barcelona han sigut una preparació per l'aventura actual.
Hi hagut molta feina prèvia, papers d'immigració, vols, permisos per les gates (sí! també han immigrat a Canadà!), vacunes de gates i Olivia, …

Vem arribar fa una setmana a Montréal, Québec, Canadà on estarem, com a mínim, els tres propers anys. I ha sigut molt intensa.

Intentaré en els propers posts narrar les nostres aventures en aquest país, vivències quotidianes i impressions.

El lema de la província de Québec és "Je Me Souviens" (està inclús escrit a totes les matrícules de cotxes).
Intentaré me 'souvenir' per recopilar les impressions de la nostra estada.