Category Archives: El dia a dia

El Québec s’inspira de Catalunya?

image

Llegeixo al diari gratuït Métro, edició de Montreál, una notícia que m’ha sorprès: “El Québec podria inspirar-se en Catalunya”. Primer la referència a Catalunya, encara que Québec i Catalunya tinguin molts punts en comú (a nivell social, polític,…) sempre sorprèn que el pais d’orígen d’un mateix sigui un referent. Deu ser el nostre complexe d’inferioritat o simplement la meva impressió personal.

Catalunya un referent d’autonomia de Québec? A mi, en molts aspectes, em sembla que Québec està per davant en molts aspectes.

Per exemple, per emigrar a Québec, primer t’han acceptar els serveis d’immigració de Québec, i en cas positiu, pots demanar l’acceptació a les autoritats federals. Em sembla que això és signe de sobiranisme.

Ja s’han fet referèndums independentistes a Québec (al 1980 i al 1995), que per molt poc, van perdre els sobiranistes. Resultats de 1995: 49.42% “Sí” contra 50.58% “No”. Perdre per un marge tan estret va ser un fort cop pels sobiranistes que abans de fer-ne un tercer, volne assegurar-se que tindran un sí. A Catalunya, un referèndum està lluny de fer-se i per alguns és gairebé tema tabú.

Us imagineu un referèndum a Catalunya amb una pregunta de l’estil:

Do you agree that Québec should become sovereign after having made a formal offer to Canada for a new economic and political partnership within the scope of the bill respecting the future of Québec and of the agreement signed on June 12, 1995?.

Un altre aspecte és la llengua. És cert que  la llengua a Québec separa molt més que a Catalunya. Deu ser els diferents orígens del francès i de l’anglès que fa que molts anglòfons no enténen el francès i que força francòfons no enténen l’anglès. Que un Québecois no entengui l’anglès pot sorprendre, tenint en compte que estan a un continent principalment anglòfon, però és una realitat. Com a anècdota: els fills d’una catalana que viu a Québec (i que vem conèixer a la celebració de la Diada del Cercle Cultural Català de Montréal) estan immersos en l’educació i la societat francòfona i  no parlen anglès. A Catalunya costa de creure que un nen catalano-parlant no parli castellà.

Però per altra banda, el francès està més extès en tota les comunicacions que el català a Catalunya. Per la llei 101, tots els signes han de ser en francès, l’etiquetatge dels productes, etc. Un exemple: el Kentucky Fried Chicken (KFC) a Québec es diu PFK (Poulet Frit du Kentucky). Que per cert no té servei “drive-in” o “drive-through” sinó “service au volant”. El senyal de “Stop” diu “Arrêt”, una hamburguesa es una “galette de boeuf”. I així tot. Fugen de tot el que sembli anglès, o millor dit, americà.

PFK - Service au volant
PFK - Service au volant

Es urgente no hacer nada.

A veces hacemos por hacer, porque estarnos quietos nos pone nerviosos
y la acción nos tranquiliza.
¿Por qué corremos para coger el autobús que ya arranca, sabiendo que
vendrá otro en pocos minutos y que, igualmente, tendremos que esperar
seguramente más adelante, esperando en un semáforo o en una sala de
espera? Seguramente a la misma hora pero más cansado. Peor es el caso
de la conducción temeraria (y no “deportiva”). O en los atascos,
¿tiene sentido adelantar un par de coches cuando tenemos centenares
delante nuestro antes de llegar a destino?.
A veces, en los mercados se observan las mismas reacciones
precipitadas e histéricas. En entornos complejos y cambiantes, dónde
la inacción parece que lleve a la muerte, a veces la acción es más
perjudicial que la inacción.
En gestión de proyectos, es mejor una larga planificación y reflexión
previa a la acción. Reduce costes.

Matricular un cotxe a Québec

image

Tenir un cotxe a Canadà és primordial i és una de les primeres coses que necessitaràs. Sort que hem arribat a l’estiu i caminar fins a una parada de metro o esperar un bus deu minuts és suportable. Les primeres gestions (buscar pis, fer compres, etc.) les pots fer en transport públic. Les gestions que hem fet sense cotxe no vull ni pensar com haguéssin sigut a l’hivern a -30ºC.

Per comprar un cotxe, inicialment vem mirar a pàgines d’internet (Craigslist, Kijiji), vem mirar algun cotxe de particulars però ràpidament vem anar a venedors de cotxes usats. Volíem un certa garantia i ja que havíem de desplaçar-nos en metro i bus, anar a un lloc on hi hagués un bon nombre de cotxes per escollir. Ens vem decidir per un taller mecànic que alhora ven cotxes, així ens asseguràvem que el cotxe estava revisat i en bones condicions mecàniques i també vem negociar un any de garantia (que es signa amb una tercera empresa).

Els cotxes de segona mà són barats. Però les dures condicions meteoròliques fan que molts cops estiguin degradats: l’humitat (la neu) i la sal (que fan servir per a fer les carreteres circulables a l’hivern) fa que molts cotxes tinguin rovell als baixos. Les fortes diferències de temperatura hivern/estiu provoquen les dilatacions/contraccions dels vidres i fan que molts cotxes circulin amb els parabrises esquerdats.

A un ‘dealer’, et vendran un vehicle sense matrícula. A diferència d’Espanya, la matrícula va lligada al propietari i no al cotxe, És a dir, que pots passar la matrícula d’un cotxe a un altre, sempre i quan quedi escrit al registre de tràfic de Québec. Al comprar un vehicle , per 10 CAD, et donaran un permis de 10 dies, amb el qual podràs circular mentre arregles els papers del permís de circulació i l’assegurança obligatòria.

Avui hem  anat a registrar el cotxe a la SAAQ (Société de l’Assurance Automobile du Québec) -com la DGT a Espanya-. Només portant dues peces d’identificació (passaport i carnet de conduir p.e.), els papers de la compra-venda del cotxe i pagant les taces, et donen la placa de la matrícula.

A Québec (a diferència d’altres regions de Canadà), només porten una placa, al darrera del vehicle. Al davant no hi porten res.

A diferència d’Espanya, on només es paguen impostos de transmissió i impostos de circulació, a Québec, a més, es paga una assegurança, que cobreix als danys a les persones en cas d’accident, independentment del causant. Els danys materials dels vehicles han de ser assegurats per assegurances privades. Com a Espanya, és obligatòria, al menys per cobrir danys a tercers.

Sobre el carnet de conduir: en principi, amb un carnet de conduir estranger pots conduir sis mesos. Si ets estudiant, fins que acabis els teus estudis. El carnet ha d’estar en anglès o francès, i si no, t’has de fer un carnet internacional (que és una simple traducció a l’anglès/francès). Això és el que farem segurament demà.

És millor si ja téns una adreça fixa a Canadà (encara que no et demanaran cap prova), un número de telèfon de contacte i un compte bancari abans de comprar un cotxe. Encara que és una mica llarg en tràmits, crec que pots comprar-te un cotxe si véns com a turista i vols viatjar uns mesos per EEUU i Canadà.