… el dissabte passat vem celebrar el seu 70è aniversari !
Vem celebrar-ho al Club Nàutic de Barcelona, tota la familia. La meva tieta i la mevamare ho van celebrar juntes, érem així la familia al complert.
Hi ha anys en que arribo al final de la temporada havent fet tres o quatre calçotades. Ja se sap que els catalans ens agrada celebrar la companyia dels amics entre plats i gots.
Aquest any però, per un pèl no acomiadem la temporada de calçots sense tastar-los. Gràcies a Déu sempre hi ha una nova convocatòria de la Jornada Gastronòmica per a assaborir calçots.
La tornada a Barcelona va ser accidentada però com he relatat.
En plena batalla
La Farrah després de l’àpat
Vem conèixer al Jose Acera, cosí de l’amic David i ex-concursant del programa de la TV ”Hombre-Mujer y Vice Versa” . Jo ni havia sentit parlar del programa, de fet mai veiem la TV, no en tenim, només mirem els telenotícies espanyol i suec per internet. El Jose va ser molt popular en la temporada al concurs (fa uns dos anys). Ens explicava que quan el reconeixien als restarurants, no li cobraven (no ho acabo d’entendre) i que el convidaven a discoteques. Per a un tipus com ell, això era sentir-se el rei.
Tal com vem fer als pocs dies de néixer, vem fer una sessió de fotos 
La foto: L’Olivia és tan petitona que no li poden fer fotos a un
fotògraf o a un Fotomaton per què no es pot aguantar el cap. La
solució? Vem fer una foto a casa amb fons blanc i jo aguantant-li el
capet mentre l’Emma li feia fotos.
La firma: Quina firma consta al DNI de una nena de un mes ? Doncs
aquesta: —- —— —–
Els DNI dels infants no duen marques digitals.
Ara tant el DNI com el passaport, te’ls imprémen davant teu i te’ls
endus a l’acte. Recordo que abans havies d’esperar un mes abans no
rebre el passaport.
La nit del Barça / Madrid, el dissabte 10 d’Abril, uns minuts abans de que comencés el partit, tornavem d’una calçotada a Tarragona i anavem de camí a casa d’un amic a veure el futbòl. Era la primera vegada que conduia tan lluny amb l’Olivia al cotxe i anava ben atent a la conducció. Però el perill no depèn només de tu sinó també (i sobretot) dels altres.
Vem tenir un accident per l’imprudència d’un desgraciat que un cop estampar el seu cotxe contra el nostre i un altre, va sortir del seu vehicle i va marxar corrents camp a través per la vora del Llobregat, deixant el seu cotxe enrera i les victimes que havia causat. O anava begut o drogat o el cotxe era robat o no tenia carnet o assegurança. Per sort vem sortir il·lesos. A l’altre cotxe afectat, el conductor es queixava de mal al cap. Van ser minuts d’angoixa mentre no venien els mossos i l’ambulància, al mig de l’autopista, amb dos carrils bloquejats, a la nit i sense senyalitzar. Vaig anar a posar els triangles d’emergència però vem estar a punt de causar un altre accident encara més greu.
Perill a l’autopista, amb els cotxes a 120, de nit, dos carrils bloquejats i l’accident sense senyalitzar encara:
Controlant a l’Olivia, sembla que tot està bé, pobra:
Explicant al mosso com havia estat l’accident:
Aquesta és la descripció que he fet per a la companyia asseguradora:
Los cómics sirven no sólo para distraer (como entertainment) y todavía menos distraer principalmente a un público juvenil. El cómic es un medio para adultos (también) y puede tener otras finalidades. Al ser un medio principalmente gráfico, y ya se sabe que "una imagen vale más que mil palabras", es idóneo para una comunicación rápida y efectiva. En otro post, hablaba de su función para simplificar o hacer más digerible un mensaje. "MAUS" de Art Spiegelman ganó el Pulitzer no por la calidad de sus dibujos o el talento de ilustrador del autor, sinó por la fuerza del relato y la efectividad de la comunicación. MAUS es un documento gráfico equiparable a una buena novela.
Joe Sacco es un periodista americano de raíces maltesas. Sus trabajos son principalmente en forma de cómic. Hace tiempo leí "Gorazde: Zona Protegida – La guerra en Bosnia Oriental (1992-1995)" y me impactó mucho. Relataba historias que había vivido o que le habían contado con el apoyo de unos dibujos muy potentes y transmitían la dureza de la realidad de Bosnia y sus habitantes, para mi, mejor que el dossier que pueda hacer un periódico o el reportaje rápido que le dedicará una cadema de televisión. Era una historia gráfica de gran calidad a la vez que un documento periodístico.
"Palestina: En la franja de Gaza" es un trabajo anterior que acabo de leer. A nivel gráfico y de estilo narrativo sigue la misma línea que Gorazde. Las historias que cuenta son experiencias personales del autor en busca de personas a las que entrevistar, los relatos de los entrevistados y la narración de otros hechos vividos. El autor se retrata a sí mismo y describe sus pensamientos, miedos y experiencias en primera persona. Describe con sinceridad lo que ve y oye, transcribe sin opinar (si es que se puede).
En tiempos de crisis para la creación periodística en diarios de papel, los periodistas deben buscar otras salidas y otros medios de expresión para su trabajo. Ojalá hubiera más periodistas como Sacco.
