Hugues, l’autor d’un dels llibres de més ressò sobre Barcelona, vé curiosament de les antípodes de la ciutat: és australià.
Aquest llibre, és una obra posterior al seu gran llibre de Barcelona (que no he llegit), i hi fa una breu i concentrada barreja de fets històrics i personatges protagonistes de la ciutat amb curtes anècdotes personals. Un bon resum pel barceloní que vol recordar l’història de la ciutat i una bona introducció per qui no la coneix.
Vull comentar algun passatge. En Hugues diu al llibre: “Además, cuando he intentado poner en práctica mis pocas frases catalanas, esperando iniciar al menos los rudimentos de un diálogo de estudiante principiante en aquella lengua desconocida, he fracasado estrepitosamente. Si la persona a quien me dirigía (detrás de una barra, por ejemplo) era catalana, me contestaba en castellano por cortesía, para facilitar las cosas al forastero. […]. De un modo u otro, se tendía a frustrar cualquier intento.” (pàg 100).
Realment aquesta és una situació ben real que la gent de Plataforma per la llengua intenten posar en evidència i educar a la població catalano-parlant a través del fulletó Què haig de fer si…. No crec que s’hagi de respondre en català en tots els casos en que ens parlen en castellà, sobretot si qui parla és un turista que simplement està de passada per Catalunya però sí que és cert que tenim tendència a passar-nos al castellà davant de catalans castellano-parlants.