Georges Simenon, l’home darrera de l’escriptor

Georges Simenon és un personatge que em fascina. Fa anys, al Canal33 vaig veure una famosa entrevista que li va fer Bernard Pivot al 1981, després del suïcidi de la seva filla Marie Jo.

L'entrevista no té desperdici. Simenon era una persona tan sincera com increïble. Com a escriptor va començar a escriure la seva primera novel·la al s17 anys, de 1923 a 1939 va escriure més de 200 novel·les amb pseudònim i 20 novel·les de Maigret. Els primers Maigrets tenien 11 capítols que escrivia en 11 dies a raó de un capítol per dia. L'esforç era tal (diu que perdia 800 grams al dia, cosa no creïble) que després va passar a escriure novel·les de 9 capítols i finalment de 7 capítols que escrivia, òbviament, en 7 dies.
Em fascina el seu mètode de treball. Es posava a treballar a les 6 del matí i acabava a les 6 de la tarda amb una pausa d'una hora per fer la migdiada. La seva capacitat creadora era brutal. Els Maigrets els escrivia "en sifflotant" (tot xiulant) ja que dominava la tècnica de la novel·la policíaca i li eren molt fàcil d'escriure. A una època els escrivia per a descansar de les seves novel·les dures ("romans durs") en els quals no aplicava l'estructura de la novel·la negra i era literatura amb totes les seves lletres. Els "romans durs", escrivia 20 pàgines en 2,5h. Ell deia que els Maigrets eren "semi-littérature". També el Manuel Vázquez-Montalbán escrivia les seves novel·les de Carvalho entre llibre i llibre 'seriós'.
Però la vida del Simenon no acabava aquí. Era un addicte. Addicte a la seva familia (quan li preguntaven sobre la seva professió, ell deia que era "père de famille"), addicte a l'esport i addicte al sexe. Com ell diu repetidament, ell volia "connaître l'homme", caçar l'home, conèixer la natura humana. Això el portava a anar a bars populars per a observar a la gent del poble. Tenia una obsessió per a conèixer tot tipus de persones, de totes les classes socials (això també ho deia per a justificar les seves relacions amb l'alta burgesia i els seus Rolls-Royce i cases luxoses). A les dones també les volia conèixer a totes. I carnalment. Es va ficar al llit amb unes 10,000 dones deia ell havent fet càlculs ràpids un dia amb el Fellini, mentre parlaven de Casanova, el personatge de la peli del Fellini.
També va practicar tots els esports i viure a un munt de domicilis a Bèlgica, França, California, Arizona, Florida, Québec, Suïssa, etc. Volia coneixeu tot. No hi ha cap ambient, paisatge o personatge que no fos basat en una vivència. No s'inventava els escenaris, els recordava.
El suïcidi de la seva filla Marie Jo el va deixar molt trasbalsat. Després d'escriure la segona part de les seves memòries, Simenon ja no va voler escriure més. Llavors va començar a gravar cintes d'àudio amb les seves històries. En total, va escriure més de 500 novel·les i vint volums de dictats.

"Prefereixo ser detestat pel que sóc que estimat pel que no sóc."
Georges Simenon

Posted via email from Ignasi Capdevila