All posts by Ignasi

Llibres

‘The Art of Start’: Guy Kawasaki (2004)

Art of StartCom diu l’autor:

cuts through the theoretical crap, theories and gets down to the real-world tactics of pitching, positioning, branding, recruiting, bootstrapping, and rainmaking.

Era un llibre que feia temps que volia llegir. N’havia sentit parlar en diversos fòrums i blogs (angelmaria.com, etc.).

Guy Kawasaki va ser l’evangelista del Mac, després s’ha dedicat a invertir en projectes d’internet a través de la seva pròpia empresa de Capital Risc. És també un conferenciant de prestig. Més info sobre ell a: http://www.guykawasaki.com

The Art of Start (millor títol que el traduït: ‘Elarte de empezar’), és un llibre inspirador i per llegir d’una tirada.

Està plè d’idees fortes per desde com arrencar una start-up (venent consultoria, per exemple), com fer una presentació del teu projecte davant d’un VC i fins i tot idees per fer samarretes (!).

Estan molt bé les preguntes/respostes del final de cada capítol (que ell anomena:FAQ (FREQUENTLY AVOIDED QUESTIONS). Preguntes directes, respostes clares.

El index del llibre dona una idea de com l’enfoca:

Causation

Chapter 1: The Art of Starting

Articulation
Chapter 2: The Art of Positioning
Chapter 3: The Art of Pitching
Chapter 4: The Art of Writing a Business Plan


Activation
Chapter 5: The Art of Bootstrappin
Chapter 6: The Art of Recruiting
Chapter 7: The Art of Raising Capita


Proliferation
Chapter 8: The Art of Partnering
Chapter 9: The Art of Branding
Chapter 10: The Art of Rainmakin


Obligation
Chapter 11: The Art of Being a Mensch

Llibres

El Manifiesto Vikingo (2007) – Steve Strid & Claes Andréasson

manifiesto_vikingoÉs un llibre curtet (130 pàg, el pots llegir en una tarda), que fa símils intel·ligents entre els vikings i els escandinaus d’avui en dia, sempre a nivell de negocis.

Idees fortes a tall de notes ràpides del llibre.

La publicitat no funciona: et pots gastar una fortuna en publicitat i no treure’n rendiment. El que funcionen són les històries, els contes amb idees fortes, i en això els vikings en sabien molt, la seva tradició oral ha perdurat fins els nostres dies (JRR Tolkien s’hi va inspirar pel el Senyor dels Anells). La majoria coneixem els contes de Andersen (danès). Les idees fortes han definit les empreses escandinaves: Volvo-seguretat, etc. Els productes Lego serveixen per explicar històries.

La competència no funciona. A diferència dels americans, els escandinaus no valoren la competència, sinó la cooperació. No fer-ho millor que els altres, sinó fer-ho bé.

Gaudeix del que fas. Com els vikings, vivien el seu present, no la promesa de la terra promesa o del paradís.

Paciència. La gestió ultraeficaç del temps fa que no tinguem temps per a pensar, per a no fer res que rumiar.

No parlar massa: els vikings eren gent de poques paraules (ho segueixen sent). Calla i aprofita per pensar.

No pensar en diners. Sinó en fer el que t’agrada o el que creus, gaudint.

Ingvar Kamprad (creador d’IKEA): “Si no tenim problemes, començo a amoïnar-me”. Els problemes són reptes que hem d’aprofitar per a millorar.

Els vikings teníen vaixells ràpids i lleugers, que inclús podien arrossegar terra endins. Busca els nínxols, sigues àgil al mercat.

Els negocis escandinaus aposten per l’igualtat de sexes, la democràcia, la justícia, els principis i l’honestitat (els escandinaus solen ser gent honesta, és cert).

Fés negocis regalant (això lligar amb l’idea de Anderson de Wired). Exemples: el diari gratuït Metro (fundat a Estocolm, 3er diari més llegit del món i gratis); Skype (ús gratis, negoci basat en concepte freemium), creat per Niklas Zennström, suec.

Un llibre intens però farcit de bones idees, molt recomanable.

Han dit del llibre:

Con una población de apenas 20 millones entre Suecia, Dinamarca, Noruega e Islandia, los vikingos actuales representan sólo el 0,3% de la población mundial. Sin embargo, producen la friolera del 3% de las exportaciones mundiales. Los productos escandinavos son de primera calidad, pero son sus marcas las que han barrido el mundo. Esto es el resultado de una filosofía profundamente enraizada aunque no está escrita.

Linkua World

Twitter i l’spam

Fer trampes cada cop és més difícil. A algú se li va ocórrer que fer servir twitter amb un usuari atractiu (com aralearn_spanish) podia servir per fer ús promocional de marques, i està bé, però creuar la frontera i passar a spamejar és fàcil i a vegades quedes retratat. A Facebook simplement eliminen el teu perfil (ho sé per experiència) però a Twitter deixen la marca del delicte.

Rocket Spanish és un dels líders de software d’idiomes. Era ‘follower’ de més de 600 persones i només el seguien 14.

spam_twitter

Definició de ‘spam’ a Twittter (segons Twitter):

What is Spam on Twitter?
Commercial or promotional use of Twitter is allowed. There are many companies who create valuable, opt-in relationships with users on Twitter who want to keep up to date with them. However, if you are following other accounts in order to gain attention to your account or links therein, you may be considered spam. If you are creating a series of accounts in order to promote the same thing, you may be considered spam. If you are sending large numbers of @reply messages that are not genuine replies, you may be considered spam. If you are creating updates in order to show up in search results, you may be considered spam. If you are disguising links (i.e., writing about one thing but linking to another), you may be considered spam. If a large number of users have blocked you (relative to those following you), you may be considered spam.

Uncategorized

Swoosh i nom. La marca gràfica i textual.

Diuen que ja gent que té una memòria gràfica i altra de textual. I les grans marques ho saben.

McDonald’s ja no usa el seu nom en els seus anuncis, només la característica ‘M’. Diuen que volien donar valor a la imatge per usar la marca per fer altres activitats comercials, com roba per a nens (McKids, quin horror!! van crear-ho al 1987 i abandonar-ho al 1991 davant del poc èxit).

Jo pensava que el símbol de Nike (el ‘swoosh”) era un emblema tant poderós com la M de McDonald’s (I’m lovin’it) i que en un afany de prepotencia, Nike anava de ‘sobrada’ i evitava posar el nom de la marca i només usar el swoosh.
Però sembla que (al menys a Espanya) no era així. El nom el tenia registrat una empresa espanyola, Grupo Rosal, antiga sòcia de Nike a Espanya als anys 80 (quan va aterrar a Espanya). Als noranta, van trencar peres però l’empresa espanyola va mantenir el nom mentre es celebraven un llarg reguitzell de judicis.
Sembla que, davant de l’inminent triomf de Nike als tribunals espanyols, el Grupo Rosal ha arribat a un acord amb Nike per cedir el nom comercial. La notícia a FInanzas o 5días.

El dia a dia

Estreno Ignasi.cat

Com a bon català, vaig aprofitar una rebaixa dels dominis .cat per a comprar ignasi.cat, que, sortosament, encara estava disponible.

He passat doncs el bloc de ignasicapdevila.es (que havia aconseguit gratis per comprar un domini .com a 1and1.es) a ignasi.cat. Tota una declaració d’intencions ;).

Linkua World

GAudi, indexació d’àudio.

Navegant per Google Labs, veig una eina que no coneixia que estan desenvolupant, GAudi, per a indexar videos a través de l’audio. També es podria utilitzar programes de ràdio, TV, podcasts, converses telefòniques, etc. Segur que és molt més fàcil indexar l’àudio que indexar imatges en moviment (reconeixement de persones, OCR, etc.). Indexar videos és el gran repte de Youtube per poder monetitzar via publicitat segmentada.

Uncategorized

El model de negoci de Tutorvista.

K. Ganesh és el CEO de Tutorvista.

El model de negoci és tan senzill com efectiu: classes particulars a estudiants adolescents americans per internet amb professors des de l’Índia.

Fem números:
400 professors (suposem que tots full-time) x 400USD/mes = 160.000 USD en sous de profes

10.000 estudiants x 100 USD/mes = 1.000.000 USD de facturació mensual.

Diferència 840.000 USD/mes. No està malament, no?

Interessantíssim llegir-se el business case per veure la visió d’aquest gran emprenedor indi.

Uncategorized

Antimetàboles

Fa dues setmanes estàvem a casa veient videos a Youtube dels discursos de campanya de Barak Obama i altres polítics americans. Realment són els reis de la retòrica.

Tots recoradarem la frase de JFK (1961): ‘

Ask not what your country can do for you—ask what you can do for your country.

Doncs això és un recurs de l’art de la retòrica anomenat antimetàbola. Són frases memorables que aixequen els ànims de la multitud.

Un article interessant ho explica amb un munt d’exemples usats per polítics:

Churchill’s famous line: “Let us preach what we practice—let us practice what we preach.”

John McCain: “We were elected to change Washington, and we let Washington change us.”

Sarah Palin: “In politics, there are some candidates who use change to promote their careers. And then there are those, like John McCain, who use their careers to promote change.”

Bill Clinton: “People the world over have always been more impressed by the power of our example than by the example of our power.”