No, no sóc un porc. ERA un porc.
L’Olivia ja té un mes!
Fa 10 dies que té 1 mes. Com canvia! Cada dia és més maca.
Fotos: Mamma Sofia Dedorson
Tal com vem fer als pocs dies de néixer, vem fer una sessió de fotos
de l’Olivia quan va cumplir un mes (fa 10 dies):
Tal com vem fer als pocs dies de néixer, vem fer una sessió de fotos de l’Olivia quan va cumplir un mes (fa 10 dies):
La millor manera de portar a un bebé (per l’infant i la mare)
Foto de l’Emma amb l’Olivia. Ho pots comprar a internet a:
http://www.kari-me.com/ o a la tenda “Mujer” del carrer Carders, al Born de Barcelona
Ja tenim a l’Olivia documentada
Jo crec que fins els 10 anys no vaig estar documentat amb DNI o passaport.
Però a l’Olivia, amb un mes de vida, ja la ténen fitxada al llibre de
familia, DNI i passaport.
Avui hem anat a fer-li el DNI i el passaport, necessari per que pugui
viatjar a Suècia i d’aquí a uns mesos a Canada.
Però a l’Olivia, amb un mes de vida, ja la ténen fitxada al llibre de
familia, DNI i passaport.
Avui hem anat a fer-li el DNI i el passaport, necessari per que pugui
viatjar a Suècia i d’aquí a uns mesos a Canada.
La foto: L’Olivia és tan petitona que no li poden fer fotos a un
fotògraf o a un Fotomaton per què no es pot aguantar el cap. La
solució? Vem fer una foto a casa amb fons blanc i jo aguantant-li el
capet mentre l’Emma li feia fotos.
La firma: Quina firma consta al DNI de una nena de un mes ? Doncs
aquesta: —- —— —–
Els DNI dels infants no duen marques digitals.
Ara tant el DNI com el passaport, te’ls imprémen davant teu i te’ls
endus a l’acte. Recordo que abans havies d’esperar un mes abans no
rebre el passaport.
Pitjor podria haver sigut
La nit del Barça / Madrid, el dissabte 10 d’Abril, uns minuts abans de que comencés el partit, tornavem d’una calçotada a Tarragona i anavem de camí a casa d’un amic a veure el futbòl. Era la primera vegada que conduia tan lluny amb l’Olivia al cotxe i anava ben atent a la conducció. Però el perill no depèn només de tu sinó també (i sobretot) dels altres.
Vem tenir un accident per l’imprudència d’un desgraciat que un cop estampar el seu cotxe contra el nostre i un altre, va sortir del seu vehicle i va marxar corrents camp a través per la vora del Llobregat, deixant el seu cotxe enrera i les victimes que havia causat. O anava begut o drogat o el cotxe era robat o no tenia carnet o assegurança. Per sort vem sortir il·lesos. A l’altre cotxe afectat, el conductor es queixava de mal al cap. Van ser minuts d’angoixa mentre no venien els mossos i l’ambulància, al mig de l’autopista, amb dos carrils bloquejats, a la nit i sense senyalitzar. Vaig anar a posar els triangles d’emergència però vem estar a punt de causar un altre accident encara més greu.
Perill a l’autopista, amb els cotxes a 120, de nit, dos carrils bloquejats i l’accident sense senyalitzar encara:
Controlant a l’Olivia, sembla que tot està bé, pobra:
Explicant al mosso com havia estat l’accident:
Aquesta és la descripció que he fet per a la companyia asseguradora:
“Palestina: En la franja de Gaza” de Joe Sacco (1996)
Los cómics sirven no sólo para distraer (como entertainment) y todavía menos distraer principalmente a un público juvenil. El cómic es un medio para adultos (también) y puede tener otras finalidades. Al ser un medio principalmente gráfico, y ya se sabe que "una imagen vale más que mil palabras", es idóneo para una comunicación rápida y efectiva. En otro post, hablaba de su función para simplificar o hacer más digerible un mensaje. "MAUS" de Art Spiegelman ganó el Pulitzer no por la calidad de sus dibujos o el talento de ilustrador del autor, sinó por la fuerza del relato y la efectividad de la comunicación. MAUS es un documento gráfico equiparable a una buena novela.
Joe Sacco es un periodista americano de raíces maltesas. Sus trabajos son principalmente en forma de cómic. Hace tiempo leí "Gorazde: Zona Protegida – La guerra en Bosnia Oriental (1992-1995)" y me impactó mucho. Relataba historias que había vivido o que le habían contado con el apoyo de unos dibujos muy potentes y transmitían la dureza de la realidad de Bosnia y sus habitantes, para mi, mejor que el dossier que pueda hacer un periódico o el reportaje rápido que le dedicará una cadema de televisión. Era una historia gráfica de gran calidad a la vez que un documento periodístico.
"Palestina: En la franja de Gaza" es un trabajo anterior que acabo de leer. A nivel gráfico y de estilo narrativo sigue la misma línea que Gorazde. Las historias que cuenta son experiencias personales del autor en busca de personas a las que entrevistar, los relatos de los entrevistados y la narración de otros hechos vividos. El autor se retrata a sí mismo y describe sus pensamientos, miedos y experiencias en primera persona. Describe con sinceridad lo que ve y oye, transcribe sin opinar (si es que se puede).
En tiempos de crisis para la creación periodística en diarios de papel, los periodistas deben buscar otras salidas y otros medios de expresión para su trabajo. Ojalá hubiera más periodistas como Sacco.
La primera setmana de l’Olivia
Foto: Ignasi Capdevila L'Olivia ja té una setmana. La passada nit a les 0h07 vem prendre una copa de cava per a celebrar la seva primera setmana. Avui ja no és el seu primer dimarts en aquest món. Ahir vem fer una sessió de fotos a casa. Simplement amb una tela negra penjada de l'armari i jo amb una samarreta negra. L'Emma va fer les fotos sense trípode. Després amb un programa senzill de retoc fotogràfic ha fet la foto molt contrastada per difuminar les diferències entre negres i així fer desaparèixer els volums sota les teles. Trobo que són un regal fantàstic per a l'Olivia que tindrà mil·lers de fotos seves de la seva infantesa, a diferència de nosaltres que, per questions tècniques i pressupostàries, tenim molt menys material gràfic dels nostres primers anys. El que m'he proposat és arxivar-les i documentar-les i ordenar-les per a la posteritat.
Foto: Mamma Sofia Dedorson (15-Mar-2010)
Foto: Mamma Sofia Dedorson (15-Mar-2010) Encara que l'Olivia té el seu llitet, decidim que dormi amb nosaltres. El 'colecho' és una pràctica que és bona o dolenta, segons els metges. És igual, potser l'estem mimant massa o potser ens estem mimant massa a nosaltres mateixos. Però ni ella ni nosaltres es queixa.
Foto: Mamma Sofia Dedorson Crec que només per fer aquesta foto, vem posar a l'Olivia al bressol.
Foto: Mamma Sofia Dedorson I LOVE OLIVIA
Foto: Mamma Sofia Dedorson
Les profanadores del temple d’Olivia
Olivia 007
Avui hem sortit a prendre l'aire i fer un petit picnic per Montjuïc. La Marita, l'àvia materna de l'Olivia marxa demà i era una bona ocasió de mostrar-li llocs que no coneixia. De tornada a la ciutat, veig que em segueix un cotxe de la Guàrdia Urbana amb les sirenes posades, m'avança al túnel que hi ha a Miramar. De sobte es para, baixen els agents. Crec que vénen cap a mi, però no. Van directes al cotxe que venia de cara, un Ferrari novíssim conduit per uns nois joves. Els paren. Tota una escena de James Bond.
Bé, l'Olivia va néixer a les 0h07 i va ser el primer que vaig dir "Com el James Bond, 007!". Amb llicència per viure.
El café anticrisis de ZP
Campaña de Dunkin' Donuts (Foto 15 Marzo – Metro Pl. Universitat – BCN)
Los políticos también venden !!Esto deben arreglarlo los que lo han causado. org.