No miro mai la tele. De fet, les que tenim no es veuen bé, ni estan ben sintonitzades, ni falta que ens fa.

La informació que necessito la obtinc de Internet, a l’igual que l’oci. Si hi ha algun programa a la tele que és digne de veure, segur que algú ja s’encarregat (o la pròpia emissora) de pujar-lo a YouTube.

Ahir després del sopar de revetlla de Nadal, vaig encendre la tele dels meus pares per ‘navegar’ (o ‘zappejar’) pels diferents canals. I vaig tornar a recordar lo dolenta que és. I el pitjor és que el contingut més pobre el feien a la tele pública (la Primera: un Raphael ple de liftings cantant amb Chenoa, Alaska,… no hay mal que por bien no venga, ja que al menys no estava el Jose Luís Moreno, que es troba a l’hospital després de l’estomacada que li van donar uns lladres a casa seva).

Al C33, feien un reportatge americà de Buster Keaton.

Quin personatge. És la vida real del la caiguda de l’estrella, de fet, el van proposar per un paper (suposo que el del criat) de ‘Sunset Boulevard’ (El crépusculo de los Dioses), per més deshonra del ja alcoholitzat, abandonat i oblidat Buster.

El que em va sorprendre era lo seriós que apareixia en totes les seves fotos de la seva vida privada. Inclús el dia de la seva boda, feia una cara de ‘cordero degollao’ que fa gairebé riure per exagerada. O potser, responia al que ell pensava, que si l’actor riu, el públic no. De fet, com els Marx, feia un humor refinat i intel·ligent que potser és més apreciat ara més que abans. També, com en Woody Allen, era més respectat a Europa que a USA. Abans de la seva mort, li van fer un homenatge a Cannes que ni ell no s’esperava.

També vaig pensar en lo molt semblant que és físicament en Buster Keaton i en Paul Auster, l’escriptor de Newark que  viu a Brooklyn (… i  de nou Brooklyn…).

Heu llegit el ‘LLibre de les Il·lusions’ (2002). En ell, Auster escriu sobre un actor dl cinema mut, oblidat anys després de triumfar a Hollywood. Es dedica, en la seva vida retirada a filmar a casa seva obres d’art, que després fer cremar el dia de la seva mort. L’art efímer, tant delicat i vulnerable com el celul·loide. Sóc un lector de Auster, i aquest llibre el recomano. Suposo que es va inspirar en Buster Keaton pel seu personatge de Hector Mann.

Ja ho tinc!

Barcelona to Cairo Sunday, 30. December 2007 14:50 – 19:55
Cairo to Barcelona Friday, 11. January 2008 10:05 – 13:45

Sé que són rentables i guanyen diners, però un ràpid anàlisis de les companyies de venda de viatges a internet:

– Ténen un 2% de marge sobre el preu del bitllet.

–  Es traguen tots els marrons que comporta la venda: servei al client, problemes de reserves, ….

– Al final, clients com jo, el que fan és comprar directament a la companyia aèria.  No cobren comissions (més enllà de les incloses en el bitllet) i saps que si hi ha algun problema, no hi ha intermediaris per passar-se la culpa de una reserva mal feta  -com ha sigut el cas de Atrapalo.com-.

Al final, les webs de viatges només m’han servit de comparació i per decidir la compra. Com les webs de comparació de preus (kelkoo.com, ciao.com) o com moltes de les webs corporatives, que són informatives però no comercials.

Aquest cap d’any el celebrem a El Cairo.
Trànquil.la…. El que passa és que els &#¿?¡!#$ de Atrapalo, han deixat perdre la reserva que tenia jo amb Alitalia. Els hi vaig enviar fotocopia de DNI; VISA i autorització signada però com que no treballen el cap de setmana, donc s avui s’han trobat que Alitalia havia cancel.lat la reserva.

Si hagués anat a l’oficina de viatges, potser sí que hagués fet cues, potser sí que no hagués pogut comparar preus amb altres agències, m’hagués hagut de desplaçar i les comissions haguéssin sigut més altes, però almenys hagués tingut la seguretat de sortir amb el bitllet confirmat.

És la avantatge que té la comunicació síncrona (parlar amb la persona al davant), que tens resposta a l’acte, positiva o negativa. El que té bo la comunicació asíncrona (els emails per exemple) tens el missatge immediatament però pots respondre més tard.

En el meu cas actual però, això ha sigut la causa de perdre una reserva de vol.

Sortosament, hi ha altres vols 😉 però he de tornar a començar la compra….

Ocen’s eleven (2001), remake de la del mateix nom de 1961 amb les grans estrelles del moment, crooners de Las Vegas (Frank Sinatra, Dean Martin, Sammy Davis Jr).

La peli és menys arriscada que la trama que explica, i és que rodar una peli amb tantes estrelles de Hollywood fa que no hi hagi risc, s’intenti arribar a un compromís qualitat / comercial per que tothom surti content.

Ahir va néixer la meva nebodeta i fillola !

L’Ariadna Capdevila i Bertran, filla de Daniel i Carla, va néixer el 21 de Desembre de 2007 a les 3am i pesava 3,45 Kg (molt sembla ser per una nena).

És preciosa, com podeu veure a les fotos que vaig fer.

La seva germaneta, la Carolina de 3 anys, també està contenta.

Al final lo he devuelto.

Yo lo que quería no era cambiar de móbil, era una manera fácil de escribir notas, en cualquier lado, para luego, tratarlas, completarlas, ordenarlas. Pensé que un aparato con teclado QWERTY, como el de los ordenadores, me sería mucho más fácil y ágil. Y así fué. El escribir en un SAMSUNG i320 es muy  fácil pero solo puedes escribir emails. No puedes tomar notas, ni escribir en un procesador de textos, ni nada. Tiene todos los complementos de agenda, calendario, alarma, incluso cámara con flash, pero los contras han superado a los pros para mí. Acostumbrado a un móvil NOKIA, la navegación por los menús del Samsung es caótica, siempre volviendo al inicio, la configuración complicada (aún más si en el PC tienes Vista). Los contactos se quejaban de que no contestaba al teléfono y aún no sé cuando llamaron, ni lo oí ni veo rastro de la llamada.

Vamos, que sigo con mi NOKIA senzillote y fiable. Ya miraré un Pocket PC para usarlo como agenda y tomar mis notas. À plus.

… back to the roots, the ol’ good times…

Mai havia estat tant content de veure el logo de l’XP i la musiqueta d’inici….tirolinininini…

Desde Febrer, quan em vaig comprar aquest PC que no havia estat tan content d’ell. És un portàtil Acer 9300, que vé de sèrie amb WindowsVista. Al principi fa gràcia, però què lent que va! Els programes no estan preparats per córrer sobre Vista, xucla tots els recursos,… vaja una decepció. Per mandra per un cantó i per quee pogut anar treballant en paral·lel amb Macs, no havia fet el pas per fer el ‘downgrading’ (paraula que s’haurà inventat junt amb el Vista). Finalmen, després d’atacs de malware (que m’ha entrat fins els servidors de les webs), d’incompatibilitats amb aplicacions, i per no poder configurar l’Outlook per que es sincronitzi amb el meu nou telèfon, doncs m’he decidit.

He fet un backup, baixat els drivers per XP i ja està. Més fàcil i ràpid del que em pensava.

Diuen que MS et valida la llicència de XP si tens la de Vista. I sinó, tant se val…

No és simptomàtic que la cerca ‘remove vista’ tingui 1.900.000 entrades a Google?

Si algo bueno tiene internet, es que encuentras a todo el mundo que tiene interés por internet.

La teoría del Longtail fue introducida por Chris Anderson en su artículo de Wired en 2004. En pocas palabras, lgracias a las TIC, tenemos acceso a nichos de mercados  que la economía de escala no permitía dado su alto coste. La suma de los nichos de mercado es muy superior al mercado de los productos estrella.

Linkua.com es un ejemplo. Con la campaña de Google Adwords que hemos lanzado, se ve claramente: el anuncio de que se muestra en las búsquedas en idiomas minoritarios (ya sea como alumno o como profe) ha llegado a mucha más gente que las correspondientes al inglés o al español. Tienen más ‘clicks’ (sumando todos los idiomas minoritarios) y lo que es igualmente importante, el acceso a esos nichos de mercado es más barato (al contrario que en la economía tradicional) ya que el CPC es muy inferior al ser búsquedas menos disputadas.