Foto: Ignasi Capdevila

L'Olivia ja té una setmana. La passada nit a les 0h07 vem prendre una copa de cava per a celebrar la seva primera setmana. Avui ja no és el seu primer dimarts en aquest món.

Ahir vem fer una sessió de fotos a casa. Simplement amb una tela negra penjada de l'armari i jo amb una samarreta negra. L'Emma va fer les fotos sense trípode. Després amb un programa senzill de retoc fotogràfic ha fet la foto molt contrastada per difuminar les diferències entre negres i així fer desaparèixer els volums sota les teles. Trobo que són un regal fantàstic per a l'Olivia que tindrà mil·lers de fotos seves de la seva infantesa, a diferència de nosaltres que, per questions tècniques i pressupostàries, tenim molt menys material gràfic dels nostres primers anys. El que m'he proposat és arxivar-les i documentar-les i ordenar-les per a la posteritat.

Foto: Mamma Sofia Dedorson (15-Mar-2010)

Foto: Mamma Sofia Dedorson (15-Mar-2010)

Encara que l'Olivia té el seu llitet, decidim que dormi amb nosaltres. El 'colecho' és una pràctica que és bona o dolenta, segons els metges. És igual, potser l'estem mimant massa o potser ens estem mimant massa a nosaltres mateixos. Però ni ella ni nosaltres es queixa.

Foto: Mamma Sofia Dedorson

Crec que només per fer aquesta foto, vem posar a l'Olivia al bressol.

Foto: Mamma Sofia Dedorson

I LOVE OLIVIA

Foto: Mamma Sofia Dedorson

Posted via email from Ignasi Capdevila

Sempre que arribem a casa, la Boleta o la Maduixa n'han fet alguna.

Posted via email from Ignasi Capdevila

Avui hem sortit a prendre l'aire i fer un petit picnic per Montjuïc. La Marita, l'àvia materna de l'Olivia marxa demà i era una bona ocasió de mostrar-li llocs que no coneixia. De tornada a la ciutat, veig que em segueix un cotxe de la Guàrdia Urbana amb les sirenes posades, m'avança al túnel que hi ha a Miramar. De sobte es para, baixen els agents. Crec que vénen cap a mi, però no. Van directes al cotxe que venia de cara, un Ferrari novíssim conduit per uns nois joves. Els paren. Tota una escena de James Bond.
Bé, l'Olivia va néixer a les 0h07 i va ser el primer que vaig dir "Com el James Bond, 007!". Amb llicència per viure.

Posted via email from Ignasi Capdevila

Campaña de Dunkin' Donuts (Foto 15 Marzo – Metro Pl. Universitat – BCN)

Los políticos también venden !!
Esto deben arreglarlo los que lo han causado. org.

Posted via email from Ignasi Capdevila

Ei! Ja sóc aquí!

L'Olivia ha nascut el dia 9 de Març de 2010, a les 0h07, després de un llarg dia de part (l'Emma va trencar aigües a les 2h30 de la matinada). Al tractar-se d'un part natural, s'ha intentat respectar el temps natural de les dil·latacions, encara que a l'última fase, les contraccions van disminuir i es va requerir epidural (suau) i oxitocines.
Després de quatre hores a la sala del part, i amb la mama extenuada, l'Olivia va néixer, preciosa. La Dra Guasch la va posar a sobre de la mare, on ens vem quedar meravellats, acariciant-la i netejant-la. Vaig tenir l'honor de tallar-li el cordó umbilical, un cop aquest va parar de bategar. L'olor d'un infant és molt curiosa i agradable, és una olor que recorda a una barreja de llet i galetes calentes.
La primera nit ens va costar molt dormir per l'emoció i les visites constants d'infermeres que entraven per a controlar l'estat de la mare i del bebé. Aquesta propera segona nit sembla que serà més tranquil·la.
L'Olivia ja ha començat l'alletament. Què dolça.

Posted via email from Ignasi Capdevila

Potser l'Olivia va pensar: "Si he de néixer a Barcelona, al menys que el clima sigui digne de Suècia".

La nevada que va caure ahir a Barcelona va ser històrica. Tots els diaris avui ho portaven a primera plana. Hem comprat diversos diaris per a que l'Olivia tingui un testimoni gràfic del que va passar a Barcelona el dia en que neixia. Suposo que es sorprendrà de que l'any en que ella va néixer encara hi havia gent que anava a comprar uns papers impresos per llegir les notícies del dia anterior. "Però ja existia internet, no?" preguntarà extranyada.
Nosaltres no vem patir massa el temporal, però hi ha haver hospitals a la part alta que van quedar incomunicats. Vem arribar a la Corachán cap a les 14h, quan encara no havien començat els problemes de trànsit.
Altra gent no va tenir tanta sort. La nostra ginecòloga esperava una altra 'parturienta' a la Clínica Corachán que venia des de Castelldefels i que es va quedar atrapada a l'autovia. Torment a la tormenta. Va venir una ambulància a rescatar-la però el millor que van poder fer va ser arribar al hospital més proper, a Sant Boi, on va parir, naturalment, a mans d'un altre ginecòleg i equip.
Nosaltres, el que sí vem patir va ser les apagades contínues de llum a la Clínica. Als quiròfans i sales de part, l'electricitat està assegurada per equips generadors autònoms però a les habitacions i a la sala de dil·latació, la llum venia i marxava a ritme de les contraccions. El so de fons del vent de la tempesta de neu i les vistes del carrer acabaven de transmetre un sentiment d'inseguretat.
A més, cada cop que marxava la llum, les portes talla-focs dels passadíssos dels quiròfans es tancaven de cop, al desconnectar-se l'electro-imà que les mantenia obertes, causant una fressa que deuria tallar la llet a les mares alletadores de la secció de maternitat.
Aquest matí hi havia diversos arbres caiguts prop de la Clínica.

Posted via email from Ignasi Capdevila

Que nevi a Barcelona al març és una cosa molt única però que justament sigui el dia en el que neix la nostra filla Olivia fa que sigui el dia més meravellós del món.

Emma dil·latant. Què valenta que ets!

Ara són les 16h15 del dia 8 de març (dia de la dona!!!!). L'Emma deu estar dil·latada de vuit cm.
Són minuts llargs. Potser en dues hores entrarem a la sala de paritori.

Hem recordat aquesta foto que l'Emma va fer a San Diego, a un ex-marine:

”Pain is weakness leaving the body”

Posted via email from Ignasi Capdevila

Crec que el dijous passat va ser l'últim dia en el que vaig anar al cinema en molt de temps.

Vem anar a la Filmo a veure Zatoichi, un film de Takeshi Kitano, que al 2003 va guanyar els premis del públic als festivals de Venècia i a Sitges. És un film que agradarà als seguidors de Quentin Tarantino. És un western de samurais. És violent però alhora divertit. És la ultraviolència amena, a l'estil John Woo, o Sam Peckinpah o Tarantino. De fet, Tarantino a través de la seva productora Rolling Thunder Pictures va produir la peli de Kitano, "Sonatine" al 1993.

A partir d'ara veurem cinema a casa, amb el PC, equip d'audio i el projector
A les gates els hi encanta! Es queden fascinades mirant la projecció !

Veient "UP" a casa. Foto Emma.

Posted via email from Ignasi Capdevila

Nena de març.
Ja hem sortit de comptes i entrat en el mes de març. El mes en el que comença la primavera i a Barcelona comença un clima primaveral, el millor per a passejar per a la ciutat.

Fent un seguiment de contraccions i ritme cardíac. Tot bé.

Fotos enviades a la doctora. En breus dies la nostra!

Passejada per la Gran Via.

Fotos: Mamma Sofia Dedorson. 1-març-2010

Posted via email from Ignasi Capdevila

Al tenir un fill, un aprèn paraules que fins llavors no li havia calgut emprar: "canastilla", "moisés", "arrullo", "polainas", "ranita", "camiseta de batista", etc.

Ni es mou ni és nou.

Això és un moisès. Crec. Sembla que no és un bressol ja que els bressols han de permetre un moviment de balanceig. Tampoc ser si dir moisès és català. En tot cas és un llitet de nen. I no qualsevol nen, és el de l'Olivial. Però no és nou, no. Com a mínim té 36 anys per que també va ser el que vaig fer servir jo en les meves primeres nits en aquest món.

Tot esperant l'Olivia. (Foto: Mamma Sofia Dedorson)

Posted via email from Ignasi Capdevila