All posts by Ignasi

El subidón d’imaginació

Subidón” es pujada, augment, increment??
o inclús posar a mil, clímax, moment explosiu, embalada, punt àlgid, accelerada…?

“Widget” és giny?
Un “post” és una entrada?
“software” és programari i “hardware” maquinari?

Una cosa és no emprar barbarismes (literalment, llengua dels bàrbars, siguin francòfons, anglesos o castellans) i una altra és crear un vocabulari que no es fa servir en el món real del dia a dia. No crec que la llengua l’hagin de crear els acadèmics. Vivim en una cultura bilingüe, i és normal, fins a un cert punt, tenir influència puntualment de vocabulari estranger.
També trobo absurd fer servir anglicismes com pàrking, container,etc que ténen un clar equivalent català (aparcament, contenidor) o inclús inventar-se anglicismes que no existeixen en anglès (!!) com footing (“jogging” en anglès) o puenting (“bungee jump” en anglès).

Exemple in extenso:

subidón

1. El drae arreplega el mot amb l’accepció:

1. m. coloq. Elevación rápida y fuerte que experimenta algo. Tuvo un subidón de fiebre.

El gduea ho amplia un poc més:

subidón s/m 1. Aum de ‘subida’: Cuando lo del subidón de tasas, los alumnos de mi escuela pagaron 125. 2. Col incremento notorio de la adrenalina o de otra sustancia en el organismo de una persona: Un subidón de adrenalina no explica el efecto del ejercicio sobre el estado de ánimo.

2. En anglés, referit a les drogues, que deu ser a partir d’on s’ha estés eixe «increment notori», hi ha l’expressió to have a rush (Merriam-Webster):

7 a: the immediate pleasurable feeling produced by a drug (as heroin or amphetamine) —called also flash b: a sudden feeling of intense pleasure or euphoria : thrill

3. Per al català, tenim les alternatives pujada, augment, increment, en una descripció simplement quantitativa; estar (u) que se n’ix (parlant de l’autoestima o de l’estat de gràcia), i flipada (gec) en altres contexts. Jaume Salvanyà (2008; [pdf]) fa més aportacions:

[…] eufòria, pujar (o fer pujar, disparar(-se)…) l’adrenalina, pujada o explosió o esclat (d’adrenalina), posar a mil, clímax, moment explosiu, embalada o embalar-se, punt àlgid, accelerada.

The war is over

Barnes & Noble, el líder de la venta de libros en el mundo de “bricks and mortar”, creó un departamento llamado “Sala Hercules” para combatir la creciente fuerza que Amazon iba adquiriendo en el mundo online. Y fracasó.
Como dicen los franceses “se poser en s’opposant”, es decir, definirse a uno mismo contraponiéndose al enemigo o a la competencia no es la mejor solución.
En internet, dónde la diferencia entre el primero y el segundo es muy grande, dónde lo es todo estar en las primeras posiciones y estar en la segunda página de los resultados de Google significa no existir, el luchar contra la competencia tiene cada vez menos sentido.
No hay que crear “empresas Karaoke”, es decir, empresas que hacen lo mismo que el original pero a posteriori y peor.

Pensemos en empresas con un nuevo mercado, descubramos nuestro océano azul (blue ocean strategy).

Ya no hay guerra contra la competencia, por que no hay competencia, en todo caso coopetencia.

Hay mercado para todos.

Conference by Jonathan Wareham at ESADE

05_05_09progcontfotos_cat

Conference about New Trends in Technology and Innovation

Conference slides: here

Jonathan Wareham, professor at ESADE, did today a presentation about Play, Design and Services at ESADE Forum.

While studying the ESADE’s EMBA, Jonathan did a course on technology, I remember he talked about CSS and the power of the easy content flow in internet. All the information was available in any format, the information could move freely and with the CSS it was put into different formats and integrated in mashups. I don’t think many people got the message and many collegues found the speech boring o not interesting enough or simply they didn’t understand the application of what was being explained in their current professional lifes.

Today Jonathan talked about the importance of the play in the creativity and innovation.
He mainly based his speech on ideo, the californian company based in Palo Alto, leader in innovatio in product design (but also service design).

I liked the quote of George Bernard Shaw:

“The reasonable man adapts himself to the world; the unreasonable one persists in trying to adpat the world to him. Therefore all progress dependson the unreasonable man.”

This sentence remind me of Steve Jobs, and his belief in that him and his team where creating something that would change the world while designing the Macintosh, in the 70’s.

Play & Game

  • More fun
  • Experimental
  • Physiology, dopamine, increased memory

Design thinking, video de ideo.com, abcnews video:

They consider themselves specialists in the process of innovate.

Team-work, interdisciplinary teams, no bosses, work based in having fun
Dont sit at your desk, go out, talk to people, experience, communicate, interchange ideas

Stay focused, don’t be afraid of wild ideas, embrace them.

Ideo’s work process:

1.-Premises
• empathy
• game
• Quantity of  ideas
• Wicked problems
• Emotion, experience and feelings, not rationality

2.-Brainstorming
3.-Rapid prototype

In memoriam, Mavi Dolz

Mavi Dolz M’he assebentat aquest matí, per casualitat, de la tràgica notícia.
Vaig conèixer a la Mavi Dolz a l’Institut Ramon Llull (IRL), on era ella responsable del departament de llengua amb l’objectiu de promoure l’aprenentatge del català arreu del món. Va ser l’impulsora de la col·laboració entre IRL i la nostra associació, Parlacatala.org. Era una persona molt oberta, activa, dinàmica, energètica a l’emprendre nous projectes, amb una il·lusió encomanadora. Tenia una especial sensibilitat per les noves tecnologies i per usar-les en benefici de la comunicació de la cultura i l’aprenentatge de la llengua. Vem entendre’ns perfectament i em costa fer-me a l’idea que ja no hi és.

La més forta de les abraçades, Mavi.

Una cançó que he sentit per primer cop avui i que he trobat evocadora i nostàlgica:

Las buenas ideas son siempre provisionales

Las buenas ideas son siempre provisionales
Las buenas ideas son siempre provisionales

A la Plaça Manuel Vázquez-Montalbán, i davant del estimat restaurant del Pepe Carvalho, Casa Julio, on s’erigeix el flamant hotel Barceló Raval, hi ha unes oficines municipals que estan reformant. No sé si de manera definitiva o fins que acabin les obres, hi ha uns plafons amb cites de l’escriptor barceloní.

Una d’elles m’ha fet pensar en un conferenciant en una xerrada sobre el capital risc, que comentava que l’avantatge competitiva sempre és temporal. No existeix l’avantatge competitiva de tecnologia, o disseny, o producte, o procés, o de gestió. Cap. Al final tot es redueix a una avantatge temporal. Pots ser el millor en alguna cosa, però només durant un cert temps. És a dir, busca la teva originalitat, en el que et diferencïis de la resta, explota-ho ràpidament (“quien da el primero, da dos veces”, diuen) i després comença a buscar una altra avantatge perque la primera segurament ja te l’han copiada (i segurament millorada, sent ja l’avantatge d’un altre).