Ei! Ja sóc aquí!

L'Olivia ha nascut el dia 9 de Març de 2010, a les 0h07, després de un llarg dia de part (l'Emma va trencar aigües a les 2h30 de la matinada). Al tractar-se d'un part natural, s'ha intentat respectar el temps natural de les dil·latacions, encara que a l'última fase, les contraccions van disminuir i es va requerir epidural (suau) i oxitocines.
Després de quatre hores a la sala del part, i amb la mama extenuada, l'Olivia va néixer, preciosa. La Dra Guasch la va posar a sobre de la mare, on ens vem quedar meravellats, acariciant-la i netejant-la. Vaig tenir l'honor de tallar-li el cordó umbilical, un cop aquest va parar de bategar. L'olor d'un infant és molt curiosa i agradable, és una olor que recorda a una barreja de llet i galetes calentes.
La primera nit ens va costar molt dormir per l'emoció i les visites constants d'infermeres que entraven per a controlar l'estat de la mare i del bebé. Aquesta propera segona nit sembla que serà més tranquil·la.
L'Olivia ja ha començat l'alletament. Què dolça.

Posted via email from Ignasi Capdevila

Potser l'Olivia va pensar: "Si he de néixer a Barcelona, al menys que el clima sigui digne de Suècia".

La nevada que va caure ahir a Barcelona va ser històrica. Tots els diaris avui ho portaven a primera plana. Hem comprat diversos diaris per a que l'Olivia tingui un testimoni gràfic del que va passar a Barcelona el dia en que neixia. Suposo que es sorprendrà de que l'any en que ella va néixer encara hi havia gent que anava a comprar uns papers impresos per llegir les notícies del dia anterior. "Però ja existia internet, no?" preguntarà extranyada.
Nosaltres no vem patir massa el temporal, però hi ha haver hospitals a la part alta que van quedar incomunicats. Vem arribar a la Corachán cap a les 14h, quan encara no havien començat els problemes de trànsit.
Altra gent no va tenir tanta sort. La nostra ginecòloga esperava una altra 'parturienta' a la Clínica Corachán que venia des de Castelldefels i que es va quedar atrapada a l'autovia. Torment a la tormenta. Va venir una ambulància a rescatar-la però el millor que van poder fer va ser arribar al hospital més proper, a Sant Boi, on va parir, naturalment, a mans d'un altre ginecòleg i equip.
Nosaltres, el que sí vem patir va ser les apagades contínues de llum a la Clínica. Als quiròfans i sales de part, l'electricitat està assegurada per equips generadors autònoms però a les habitacions i a la sala de dil·latació, la llum venia i marxava a ritme de les contraccions. El so de fons del vent de la tempesta de neu i les vistes del carrer acabaven de transmetre un sentiment d'inseguretat.
A més, cada cop que marxava la llum, les portes talla-focs dels passadíssos dels quiròfans es tancaven de cop, al desconnectar-se l'electro-imà que les mantenia obertes, causant una fressa que deuria tallar la llet a les mares alletadores de la secció de maternitat.
Aquest matí hi havia diversos arbres caiguts prop de la Clínica.

Posted via email from Ignasi Capdevila

Que nevi a Barcelona al març és una cosa molt única però que justament sigui el dia en el que neix la nostra filla Olivia fa que sigui el dia més meravellós del món.

Emma dil·latant. Què valenta que ets!

Ara són les 16h15 del dia 8 de març (dia de la dona!!!!). L'Emma deu estar dil·latada de vuit cm.
Són minuts llargs. Potser en dues hores entrarem a la sala de paritori.

Hem recordat aquesta foto que l'Emma va fer a San Diego, a un ex-marine:

”Pain is weakness leaving the body”

Posted via email from Ignasi Capdevila

Crec que el dijous passat va ser l'últim dia en el que vaig anar al cinema en molt de temps.

Vem anar a la Filmo a veure Zatoichi, un film de Takeshi Kitano, que al 2003 va guanyar els premis del públic als festivals de Venècia i a Sitges. És un film que agradarà als seguidors de Quentin Tarantino. És un western de samurais. És violent però alhora divertit. És la ultraviolència amena, a l'estil John Woo, o Sam Peckinpah o Tarantino. De fet, Tarantino a través de la seva productora Rolling Thunder Pictures va produir la peli de Kitano, "Sonatine" al 1993.

A partir d'ara veurem cinema a casa, amb el PC, equip d'audio i el projector
A les gates els hi encanta! Es queden fascinades mirant la projecció !

Veient "UP" a casa. Foto Emma.

Posted via email from Ignasi Capdevila

Nena de març.
Ja hem sortit de comptes i entrat en el mes de març. El mes en el que comença la primavera i a Barcelona comença un clima primaveral, el millor per a passejar per a la ciutat.

Fent un seguiment de contraccions i ritme cardíac. Tot bé.

Fotos enviades a la doctora. En breus dies la nostra!

Passejada per la Gran Via.

Fotos: Mamma Sofia Dedorson. 1-març-2010

Posted via email from Ignasi Capdevila

Al tenir un fill, un aprèn paraules que fins llavors no li havia calgut emprar: "canastilla", "moisés", "arrullo", "polainas", "ranita", "camiseta de batista", etc.

Ni es mou ni és nou.

Això és un moisès. Crec. Sembla que no és un bressol ja que els bressols han de permetre un moviment de balanceig. Tampoc ser si dir moisès és català. En tot cas és un llitet de nen. I no qualsevol nen, és el de l'Olivial. Però no és nou, no. Com a mínim té 36 anys per que també va ser el que vaig fer servir jo en les meves primeres nits en aquest món.

Tot esperant l'Olivia. (Foto: Mamma Sofia Dedorson)

Posted via email from Ignasi Capdevila

Primero ves una referencia en internet  a una página web. La página web te parece una buena iniciativa, parece iniciada por gente cansada de la situación de crisis y con ganas de cambiar las cosas. Parece que tiene un buen apoyo popular e incluso la colaboración de caras famosas. Después ves carteles en la calle, en las farolas, anuncios en los autobuses y ya empiezas a sospechar: ¿De dónde han sacado tanta pasta para hacer una campaña offline de tal magnitud? La campaña la ves reproducida a toda página en los periódicos de tirada nacional.
Pues resulta ser una campaña de grandes empresas con la ayuda de grandes bufetes de economistas y abogados y que con un presupuesto de de 4 millones de Euros quieren dinamizar el consumo de las familias.

Por un lado, creo que efectivamente, buena parte de la crisis es psicológica y que muchas familias, aún no habiendo notado los efectos de la crisis y siguen trabajando como lo hacían antes, sí han cambiado sus hábitos de ahorro y de consumo. Seguramente cuando la psicosis de crisis haya abandonado al mercado (consumidores pero también mercados financieros) y el consumo se recupere, mejorará sensiblemente la situación. Ayer era noticia, por ejemplo que las ventas de automóviles ha aumentado (aunque fuentes del sector no confían en que dure).
Pero por otro lado no creo que lanzar campañas como la de "estosololoarreglamosentretodos.org" vaya a ser bien recibida al verse el plumero de la iniciativa. Raro es que nadie firme la campaña gráfica y haya una Fundación hasta ahora desconocida como autora de la web.
En internet al final todo se sabe. Debes ser sincero con los usuarios porque puede volverte en contra tu esfuerzo.
¿Porqué no firman la campaña quién haya puesto el dinero para pagarla? Es decir: Cámaras de comercio, la patronal de las grandes empresas constructoras (Seopan) y un buen número de grandes empresas (Telefónica, Iberia, El Corte Inglés, BBVA, Santander, La Caixa, Caja Madrid, Repsol, Cepsa, Endesa, Iberdrola, Mapfre, Abertis, Mercadona, Indra, Renfe y Red Eléctrica)

Posted via email from Ignasi Capdevila

Ahir al CaixaFòrum, al costat de l'Emma, em sentia com Marcello Mastroianni al costat de l'Anita Ekberg.

Per la petita història: El dia que va morir Marcello Mastroianni (19 Desembre 1996), el meu germà i jo vem anar a un concert de Sabino Méndez y Los Montaña. Era la reaparició de Sabino Méndez, compositor de Loquillo y Los Trogloditas després de la seva adicció a l'heroïna que havia durat molts anys i havia acabat amb la millor època de la seva carrera musical. Aquell concert a la (llavors) nova Sala Bikini va ser enregistrat i va donar lloc al disc titolat: "El día que murió Marcello Mastroianni"

La expo de Fellini és molt recomanable.

Federico Fellini. El circo de las ilusiones, organizada por la Obra Social ”la Caixa” y NBC Photographie, pone un énfasis especial en las obsesiones de Fellini, las imágenes que le inspiraron, las que soñó y las que construyó. Así, se detiene en aspectos inherentes al mundo felliniano, como la mujer en todo su polimorfismo, la ambigüedad de su sentimiento religioso, el psicoanálisis y los sueños o su relación con los medios de comunicación. La muestra reúne una iconografía diversa, con más de 400 piezas, entre fotografías, dibujos, revistas, cómics, carteles, entrevistas y extractos de filmes, algunos de ellos inéditos hasta ahora. Todo, con el doble objetivo de poner de relieve los mecanismos de la creación felliniana y explicar todo su cine a partir de una nueva mirada, abordando de una forma más amplia el siglo XX, el siglo del cine, de la prensa, de la televisión y de la publicidad: la fábrica de las imágenes. 

La muestra Federico Fellini. El circo de las ilusiones, comisariada por Sam Stourdzé, podrá verse en CaixaForum Barcelona (av. del Marquès de Comillas, 6-8) del 17 de febrero al 13 de junio de 2010. Posteriormente viajará a CaixaForum Madrid.

Posted via email from Ignasi Capdevila

Georges Simenon és un personatge que em fascina. Fa anys, al Canal33 vaig veure una famosa entrevista que li va fer Bernard Pivot al 1981, després del suïcidi de la seva filla Marie Jo.

L'entrevista no té desperdici. Simenon era una persona tan sincera com increïble. Com a escriptor va començar a escriure la seva primera novel·la al s17 anys, de 1923 a 1939 va escriure més de 200 novel·les amb pseudònim i 20 novel·les de Maigret. Els primers Maigrets tenien 11 capítols que escrivia en 11 dies a raó de un capítol per dia. L'esforç era tal (diu que perdia 800 grams al dia, cosa no creïble) que després va passar a escriure novel·les de 9 capítols i finalment de 7 capítols que escrivia, òbviament, en 7 dies.
Em fascina el seu mètode de treball. Es posava a treballar a les 6 del matí i acabava a les 6 de la tarda amb una pausa d'una hora per fer la migdiada. La seva capacitat creadora era brutal. Els Maigrets els escrivia "en sifflotant" (tot xiulant) ja que dominava la tècnica de la novel·la policíaca i li eren molt fàcil d'escriure. A una època els escrivia per a descansar de les seves novel·les dures ("romans durs") en els quals no aplicava l'estructura de la novel·la negra i era literatura amb totes les seves lletres. Els "romans durs", escrivia 20 pàgines en 2,5h. Ell deia que els Maigrets eren "semi-littérature". També el Manuel Vázquez-Montalbán escrivia les seves novel·les de Carvalho entre llibre i llibre 'seriós'.
Però la vida del Simenon no acabava aquí. Era un addicte. Addicte a la seva familia (quan li preguntaven sobre la seva professió, ell deia que era "père de famille"), addicte a l'esport i addicte al sexe. Com ell diu repetidament, ell volia "connaître l'homme", caçar l'home, conèixer la natura humana. Això el portava a anar a bars populars per a observar a la gent del poble. Tenia una obsessió per a conèixer tot tipus de persones, de totes les classes socials (això també ho deia per a justificar les seves relacions amb l'alta burgesia i els seus Rolls-Royce i cases luxoses). A les dones també les volia conèixer a totes. I carnalment. Es va ficar al llit amb unes 10,000 dones deia ell havent fet càlculs ràpids un dia amb el Fellini, mentre parlaven de Casanova, el personatge de la peli del Fellini.
També va practicar tots els esports i viure a un munt de domicilis a Bèlgica, França, California, Arizona, Florida, Québec, Suïssa, etc. Volia coneixeu tot. No hi ha cap ambient, paisatge o personatge que no fos basat en una vivència. No s'inventava els escenaris, els recordava.
El suïcidi de la seva filla Marie Jo el va deixar molt trasbalsat. Després d'escriure la segona part de les seves memòries, Simenon ja no va voler escriure més. Llavors va començar a gravar cintes d'àudio amb les seves històries. En total, va escriure més de 500 novel·les i vint volums de dictats.

"Prefereixo ser detestat pel que sóc que estimat pel que no sóc."
Georges Simenon

Posted via email from Ignasi Capdevila

En ESADE, organizan un par de veces al año sesiones de 'actualización' de los conocimientos para sus ex-alumnos. Para mi, más que asistir a una conferencia, es tener la oportunidad de ver a antiguos compañeros de clase, aunque no hay demasiados que puedan acudir generalmente. En esta ocasión (viernes de 19h a 21h !!) solo pudimos asistir cuatro. Pero nos permitió ponernos al día delante de unas cervezas y bravas en el Bar Tomás.

La conferencia estaba a cargo de Alberto Pena, especialista en Gestión Personal y Productividad. Su blog personal, ThinkWasabi es muy recomendable.

Ha escrito recientemente un libro (leer primer capítulo)

Repaso las Ideas Fuerza de la conferencia:

• Somos malos gestores de nosotros mismos
• Eres finito. El día tampoco es infinito, podrás hacer solo un cierto número de cosas. Dedica los primeros 40min del día a una Tarea Clave. No abras el email antes de eso.
• Fíjate tus metas y acércate cada día un poco más a ellas. Márcate objetivos, que son lo que tira de ti.
• Tú eres y serás tu mayor empresa. De allí la importancia de la gestión personal (que incluye familia, ocio, trabajo, empresa, desarrollo, descanso, amigos,….)
• Saca lo mejor de ti. Mejora un poco cada día.
• Lo mejor de ti aun está por salir.
• Con formación pero sin gestión personal, eres como un Ferrari con ruedas de utilitario.
• Hacer mejor a los otros.
• Ser manager: hacer que las cosas pasen
• Si algo va mal, irá peor siempre. Haz algo.
• 5 hábitos para cada día:

1. Dedica 10min diarios a pensar lo que te importa. Te ayudará a motivarte.
2. Invierte en descanso: las mejores ideas las tendrás descansado, la creatividad te hará desatascar los problemas. Desarrolla hobbies, actividades culturales, manuales, anti-estrés. Hay que parar cuando no hay tiempo para parar.
3. Si no va bien, cámbialo. Hay que tener la determinación. Ser organizado es un medio, no es un fin.
4. Simplifica y suelta lastre. "para vivir mejor, jhay que vivir mejro lo que vivimos". Simplifica, sacar ruido, no hacer más sino mejor. "Todo lo que no suma, resta"
5. Tú eres el único protagonista. No hemos visto lo mejor de cada uno.

"Con los sueños te inspiras, con las metas de guías y con los objetivos, haces"

En la ronda de preguntas:

• Se trató el uso de la tecnología, y estoy de acuerdo con él, no nos han enseñado a como usar el email o el móvil, y hay que aprender a usarlo (modo silencio, apagarlo y usar el buzón de voz). Abrir el email puntualmente, no constantemente.

• Método GTD (Get Things Done) de David Allen es un método de organización de tareas.

• Consejos para implementar cambios duraderos:

1. Un solo cambio a la vez
2. Un cambio pequeñísimo
3. Un cambio muy concreto
4. Repetido todos los días
5. Evaluar

• La procrastinación es lo contratio a la proactividad, es retrasar las tareas que queríamos hacer. Las causas son:

• Pereza
• Temor o miedo
• Indecisión

• Darle un sentido
• Partirla en pocas partes

• Hay tres clases de tareas:

1. Clave (lo que tengo que hacer). Planificarlas
2. Menores (lo que debo hacer)
3. Basura (lo que puedo hacer). Delegarlas o desecharlas

"Debo ser inflexible con mis tareas pero muy flexible en cómo lo hago."

En este tipo de conferencias, como en los libros de autoayuda, no es seguir al pie de la letra las recetas que inevitablemente se listan, sino encontrar lo que a uno le sirve, ser poroso a nuevas ideas y maneras de cambiar tu vida a mejor.

Posted via email from Ignasi Capdevila